Episodi innecessari i inoportú

Aquest divendres, l’entrega de despatxos als nous jutges no va comptar amb l’habitual presència del Rei en la presidència de l’acte. Una absència que el Govern encara no ha considerat oportú explicar i que va desencadenar una successió de gestos i retrets absolutament inoportuna en els moments crítics que està vivint el país, enfrontat a la pandèmia i a les conseqüències econòmiques –difícilment evitables– i polítiques –d’un enverinament injustificable– que porta. El lament del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, seguit de la filtració del contingut de la trucada que va rebre del Felip VI, duríssims missatges contra l’actitud del Monarca per part dels membres de Podem en el Govern i l’immediat intent d’apropiar-se del paper de defensor del Rei per part del PP van acabar fent necessari el missatge contemporitzador procedent de la Zarzuela que aclaria que les paraules a Lesmes no anaven més enllà d’una cortesia sense contingut institucional.

Per començar, el mateix origen de l’incident, l’absència del Rei, hauria sigut evitable, si el seu motiu fos eludir possibles problemes en el cas de coincidir amb la publicació de la decisió del Suprem sobre la inhabilitació del president Quim Torra, buscant una altra data per part del CGJP o comptant amb la seguretat que la notícia no irrompria en plena presència de Felip VI a Barcelona. Però no sembla que aquestes garanties fossin possibles. 

Que el Rei confiés a Lesmes la llàstima que sentia per la seva absència era un missatge que podia ser interpretat com va voler matisar la Casa Reial o com van fer el vicepresident Pablo Iglesias i el ministre Alberto Garzón, que, sense esperar aclariments i amb una pressa que sí que hagués sigut preferible utilitzar a l’hora de donar explicacions sobre la decisió presa, van retreure al Monarca una actitud de falta de neutralitat. 

De nou, un altre fet que podria haver-se evitat procurant que no es filtressin missatges emesos pel cap de l’Estat i, sobretot, si el president del CGPJ no hagués decidit utilitzar-ho políticament, en un episodi que va adquirir caires inadequats quan un vocal del CGPJ va instar a cridar «Visca el Rei» als nous jutges en un context clarament connotat. 

La instrumentalització de la figura del Rei per part de la cúpula del poder judicial per situar en una posició encara més incòmoda el Govern és una prova més, si n’era necessària alguna, de la necessitat de renovar els càrrecs prorrogats pel bloqueig interessat mantingut pel PP. Lamentablement sembla no estar en la tessitura de l’acord, sinó en la d’aprofitar l’incident per convertir la Monarquia en bandera exclusiva de la dreta espanyola. Cap favor li fa a la necessària estabilitat en aquest moment de les institucions, incloses la direcció de l’Estat i el poder judicial, pretendre utilitzar-les de forma partidista. En aquest moment és necessari enfortir-les, i no minar-les. És precís, per tant, restablir la calma en lloc de reincidir amb gestos poc hàbils, escassament temperats o directament maliciosos com els que han tingut lloc en les últimes hores.