Al lloro, Barcelona no està tan malament

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquests nous emprenyats ens diuen molt enfadats que amb aquestes mesures la ciutat és lletja (sic), ha perdut la bellesa d’antany i està a punt de caure en un caos irreversible. Curiosament, els mateixos que ara es queixen d’improvisació acusarien l’Ajuntament de paràlisi si no s’haguessin pres mesures, i els mateixos que critiquen l’ampliació de les terrasses perquè els bars i restaurants puguin tenir una mica d’oxigen econòmic, ja tenien els articles escrits dient que Barcelona està governada per radicals d’ultraesquerra que no fan res a favor dels comerciants. Però que no els entabanin: aquests rampells suposadament estètics no són tals sinó que es refugien en la forma per no parlar del fons.

Perquè el que és rellevant no és la pintura del terra sinó que per fi un Ajuntament actua decididament a favor de la bici i el vianant (la baula feble) i en contra del cotxe (la baula forta). Que no es doblega davant les pressions ni els interessos d’alguns lobbis, i que aposta pel transport més pràctic, ecològic i sobretot econòmic, que és exactament el que demanava aquesta terrible pandèmia. Sí, no tot és perfecte: els pilons de formigó són perillosos per als motoristes, o la senyalització de les noves zones per als vianants de l’Eixample indueix a confusió, però per molt que es repeteixin consignes sempre negatives, la direcció que ha emprès Barcelona era l’única possible, que per cert és exactament la mateixa que han pres altres grans ciutats europees, com per exemple París. Cert, segueixen havant-hi greus problemes socials (molt ben descrits a l’excel·lent llibre ‘Una altra Barcelona’ d’Eva Arderius), però pel que fa a la mobilitat aquesta és una ciutat que està intentant oferir solucions ràpides, innovadores i per fi sostenibles. Al lloro, que no estem tan malament.