Al quarter de la Covid

Al quarter general que ha de coordinar l’atac del coronavirus contra la humanitat deu haver-hi molta satisfacció per com de bé li està sortint l’ofensiva al nostre país. Malgrat una única i important piga –Espanya té una taxa de mortalitat baixa (0,5 morts al dia per milió d’habitants)– en els mapes i estadístiques que manegen es recull el mal funcionament de les mesures farmacològiques, la discussió infinita i poc qualificada sobre el que passa, la degradació dels hospitals, l’enfrontament entre autoritats i la desorientació de l’opinió pública davant la repetida presa de decisions contradictòries o l’anunci de polítiques sanitàries després no executades... Sobresurt una dada concreta: l’insuficient nombre de tests i rastrejaments en relació amb els nostres contagis (que es completa amb la molt estesa teoria que els estem fent a molta gent equivocada).

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

En aquest quarter general el vessant socioeconòmic també deu complaure. El deute, l’atur i el tancament de petits i mitjans negocis ens situen en la franja alta mundial. El nostre debat intern sobre el destí del grapadet de diners que la UE ha posat com a ajuda al nostre abast deu excitar. Aquí tots compten d’administrar ‘la seva’ part d’aquests fons; preocupa menys consensuar uns pressupostos col·lectius que estabilitzin el que podem fer entre tots en el futur immediat.

Acabem de descobrir una altra novetat per a les nostres eternes baralles internes. Després de la politització de la justícia i de la judicialització de la política, ens hem endinsat en la tribunalització de la sanitat. L’arbitra una justícia amb criteris tan caducats com els mandats dels qui l’administren. Cada vegada ens ho posem més difícil. Compte, que hi ha un nou clamor sobre com abordar democràticament la substitució d’una presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, manifestament incapaç per a la seva feina. Espanya creia tenir un problema amb Quim Torra, el president que no presideix, que no es queda i que, a més, no se’n va. Ara descobreix que hi ha desastres no ideològics. La part d’Ayuso pertany més aviat a la categoria de la inconsistència humana.