Dues mirades
Mas i el pòquer
El pitjor és que, veient la deriva de Catalunya, només queda la constatació que Mas i Puigdemont són pèssims jugadors de pòquer
zentauroepp54926090 artur mas200914125531
Va entrar en escena Artur Mas. Malgrat assegurar que se sentia «trist, decebut i enfadat» per la situació del seu partit, se’l va veure en plena forma. Amb aquesta capacitat tan pròpia de barrejar el to institucional amb certa proximitat, esforçant-se per transmetre sinceritat. Fins i tot va lluir certa deixadesa, el just per adaptar-se al món pandèmic. Es queda al PDECat i no aprova l’aventura de Puigdemont, tot i que s’absté d’obrir una confrontació amb el seu pupil. ¿Què té de veritat i què té d’impostada aquesta penúltima disputa per l’herència convergent? ¿Som davant un farol de Puigdemont per intentar imposar la seva línia? De nou un farol. Una jugada falsa per acovardir o impressionar l’oponent. O potser és al revés, és Mas el que ha fet un farol a l’home de Waterloo.
La jugada és arriscada, però ¿i la bellesa d’una reconciliació in extremis? Això aixecaria l’ànim als que estan «tristos, decebuts i enfadats». Fins i tot donaria per a un nou ‘pressing ERC’. Ho veurem. El pitjor és que, veient la deriva de Catalunya, només queda la constatació que tots dos són pèssims jugadors de pòquer.
