El mercat més gran del món

Un mercat de 54 països, 1.200 milions de persones, un PIB conjunt de 3 bilions de dòlars. La zona més gran de lliure comerç del món. És el que aspira a formar la Zona de Lliure Comerç Continental Africana (AfCTA, per les sigles en anglès), el projecte estrella de l’Agenda 2063 de la Unió Africana que busca transformar radicalment el continent per a aquesta data.

La posada en marxa de l’AfCTA estava prevista l’1 de juliol, però el coronavirus l’ha posposat per al gener del 2021. Uns quants mesos en un esquema de tal envergadura no sembla massa temps. Mentrestant, el 17 d’agost, es va inaugurar oficialment la seu del seu secretariat general a Accra, Ghana. Un pas necessari, i amb alt valor simbòlic, per a una iniciativa que ha aixecat tanta expectació com escepticisme.

L’empoderament econòmic de les dones

L’expectació neix de les xifres de tot tipus que el lliure comerç pot mobilitzar a la regió; de les possibilitats de creixement que ofereix, en tots els sentits. Segons recollia la Comissió Econòmica per a l’Àfrica de les Nacions Unides, la UNECA, el continent es podria beneficiar d’un augment del comerç intern d’un 52,3% en 10 anys. A això s’hi afegiria la creació de llocs de treball, molt especialment en sectors intensius en mà d’obra femenina, cosa que al seu torn contribuiria a un altre dels grans objectius del projecte, l’empoderament econòmic de les dones.

Però a més de les mercaderies, l’acord pretén la liberalització del sector serveis, així com simplificar els règims d’inversions i de propietat intel·lectual, i crear una política de competència, amb el que això implicaria per al desenvolupament econòmic en el seu conjunt. El marge de maniobra és sens dubte ampli, considerant que actualment el comerç intraafricà representa en terme mitjà un 15% del total dels intercanvis del continent. L’objectiu final: arribar a crear una unió duanera.

L’expectació neix també de la mateixa aposta pel lliure comerç en un moment en què sembla amenaçat, o almenys qüestionat, a escala global, començant per la precària situació del seu principal impulsor, l’Organització Mundial de Comerç.

L’escepticisme, per la seva banda, sorgeix dels ingents desafiaments que ha d’afrontar el procés. El més visible, el més comentat sempre, la falta d’infraestructures. Com a exemple molt gràfic, Borja Monreal, periodista, escriptor i consultor en cooperació internacional especialitzat en l’Àfrica, explicava en un article a esglobal la impossibilitat física de creuar per una carretera transitable entre Angola i Zàmbia, malgrat que els dos països –que comparteixen una frontera de 1.100 quilòmetres– han firmat un acord bilateral de comerç per explotar les complementarietats de les seves economies.

Eliminar el 90% dels aranzels

Un altre desafiament és l’abast real que pugui tenir la liberalització: tot i que hi ha el compromís d’eliminar el 90% dels aranzels, els països es reserven un 10% dels productes que consideren realment estratègics o especialment sensibles per a les seves economies. S’hi suma que moltes vegades la complementarietat que busca el comerç no es troba, en el cas africà, al país veí, sinó fora de la regió, a més dels llaços en aquest sentit que cada Estat ha establert amb la seva antiga potència colonial.

Reconeixent els desafiaments, no hi deixa d’haver també un cert to paternalista en les anàlisis occidentals a l’hora de valorar el futur de la iniciativa.

«L’Àfrica segueix atrapada en un model econòmic colonial, i per això necessitem ser molt ferms en la implantació de l’AfCTA com una de les eines per portar a terme de manera eficaç una profunda transformació estructural de l’economia africana», va declarar Wamkele Mene, el seu secretari general, acabat de nomenar.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La realitat és que des de la seva presentació oficial el març del 2018 l’acord ha sigut firmat per 54 dels 55 països de la Unió Africana (inclòs Nigèria, una de les economies més grans, que va plantejar alguns dubtes inicials; només Eritrea no ho ha fet). El maig del 2019, 24 països l’havien ratificat, després de passar els seus respectius tràmits nacionals –era necessari que n’hi hagués un mínim de 22 perquè es pogués posar en marxa–. Una xifra que en el dia d’avui ascendeix a 30 països. La resta està en via de completar els tràmits i s’espera que ho facin en els pròxims mesos.

La voluntat política hi és. També la consciència que l’AfCTA podria ser un dels aliats més grans per ajudar a pal·liar els efectes de la Covid-19 al continent. I l’aposta pel lliure comerç i el multilateralisme en els temps que corren és una bona notícia per a tothom.