El nostre declivi

Una altra qüestió: ¿on pot passar, això? En principi diríem que en règims africans poc estructurats, o en situacions opressives de l’Orient Mitjà o l’Àsia, en punts degradats d’Amèrica Llatina. Però no siguem simples ni reduccionistes. Sabem que després d’unes dècades en què a poc a poc s’anava imposant a bona part del planeta la força de la dignitat ara molts dels que ostenten poders polítics s’han dedicat a coses així. Pensin en Trump o en la tornada dels enverinaments d’Estat a l’estil de l’antiga Roma.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿Aquest nivell d’aberracions el podem haver tingut aquí i ara? Hi ha seriosos indicis, testimonis, confessions... ¿Funcionen els contrapesos? Sabem que poc i malament. Hi ha jutges honestos, però els nostres tribunals van quedar estructuralment lligats de mans –i així continuen– per aquests mateixos protagonistes i l’obstrucció parlamentària dels seus successors en el PP. Van aconseguir que els que ara han de jutjar el que va passar no siguin persones compassades amb les noves sensibilitats que els ciutadans exigeixen amb el seu actual vot a les urnes. Al·ludim a una cosa demolidora: des de les regnes de l’Estat part de la nostra policia sembla haver sigut llançada amb tota impunitat contra unes ideologies i posada al servei d’altres. Els que l’empenyien defensaven, a més, càrrecs i sous i es lucraven amb sobresous il·lícits.

Això és el que hi ha, cosa que és un llast per al present, dit sense maquillatge. Mentre el Rei emèrit torna descaradament al lloc de les sospites ens assabentem que en paral·lel Mariano Rajoy, el seu i el nostre cap del Govern, potser sabia allò de la ‘policia patriòtica’. Del que no hi ha indicis és que la frenés. Comparat amb això, la Covid és simplement un problema greu que s’anirà resolent. L’altre, ja ho veurem.