Des del Poble Sec

Aquí hi havia un parc d'atraccions

1
Es llegeix en minuts
ealos24099226 barcelona   barcelones  03 11 2013   barcelona a pie de call200908163014

ealos24099226 barcelona barcelones 03 11 2013 barcelona a pie de call200908163014 / JOAN S PUIG PASQUAL

No hauria suposat gaire diversió que el parc d’atraccions de Montjuïc encara existís avui, ans al contrari: hauria estat un indicador més del daltabaix que ha suposat tot plegat. No el mitificarem per aquesta banda doncs, sinó per una altra: l’antic parc d’atraccions de Montjuïc, o més ben dit, el seu record, és un més dels llocs que hem tingut l’impuls d’anar a buscar aquest estiu.

Poca cosa queda del que era allò; en devien treure muntanyes de ferralla per aplanar després el terreny i posar-li el nom de parc de Joan Brossa, conservant-hi, això sí, unes quantes escultures –un Charlie Rivel amb la seva cadira aquí, una Carmen Amaya allà...– les quals són impossibles de relacionar amb cap parc d’atraccions si hom no ha tirat abans una mica d’hemeroteca.

Notícies relacionades

Aquests dies, tot caminant amb el Tortilla –l’entrada antiga del parc dona a una de les carreteres principals que duen fins al castell, on hi ha unes esplanades esplèndides per deixar córrer el gos–, hem passat uns quants cops per davant. És ben fàcil d’endevinar on era aquella entrada, just al davant del monument a la sardana de l’escultor Josep Cañas, qui devia convertir-se amb aquest conjunt escultòric de 1966 en un dels pioners en l’art de l’escultura de rotondes.

Aquest estiu que tot recorda a quan tot era dels veïns ni que fos (amb tanta prohibició) per mirar-s’ho des de fora, ens hem sentit una mica veïns dels d’abans, nosaltres també, passejant pel parc, mirant de localitzar vestigis amagats, assenyalant amb els dits totes les pedres, les mitges columnes que podrien haver sostingut alguna atracció, els dibuixos a terra d'allò que podria haver sigut la rajola d’algun dels restaurants d'aquella època... I tot ha estat una mica com mirar-nos el parc des de fora de la tanca que el devia encerclar llavors, com si no tinguéssim les 10 pessetes que diu que s'havien de pagar per passar-hi el dia. Una mica com saber que allà hi havia hagut tota aquella diversió que ara mateix només la pots imaginar.