Referèndum racista de Trump

Fa l’efecte que Donald Trump ha situat la campanya electoral allà on li convé: a l’aiguamoll d’un clima social cada dia més degradat pels prejudicis racials, la brutalitat policial que va en augment i les imatges de vandalisme nocturn en algunes ciutats. En aquest fangar es mou el president com un peix a l’aigua amb les seves apel·lacions al restabliment de la llei i l’ordre, sense una sola referència a les víctimes i una defensa de diferents policies que toca la immoralitat. Trump i el seu entorn creuen que aquest és el camí més segur per retallar la distància que Joe Biden li treia a les enquestes abans de la convenció republicana, però aquesta presumpció la posen en entredit diversos sondejos fets els primers dies d’aquesta setmana en què el candidat demòcrata treu al republicà entre set i deu punts d’avantatge en intenció de vot.

És cert que mentre esclata la protesta al carrer i es multipliquen els casos que l’alimenten –l’últim conegut, el de Rochester (Nova York)–, la incitació al vot de la por és més fàcil, però és difícil esvaeixi la sensació de fracàs, improvisació i demagògia practicades per Trump en la gestió de la pandèmia –180.000 morts– i la realitat econòmica, amb xifres d’atur astronòmiques. En aquest front, els dos mesos que falten per a l’elecció presidencial són molt poc temps perquè la Casa Blanca es tregui de la màniga amortidors socials ara inexistents per a milions de persones i és encara més improbable que es notin els seus efectes.

Segon mandat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan economistes com Paul Krugman vaticinen la derrota de Trump ho fan a partir de la convicció que el recurs al racisme i la crida a la comunitat ‘wasp’ (blanca, anglosaxona i protestant) seran insuficients per ocultar la devastació provocada per la pandèmia. Aquest argument raonablement convincent esperona els demòcrates, però encara ho fa més que personalitats rellevants del món conservador com Bill Kristol presentin un segon mandat de Trump com un «greu perill» per a la societat nord-americana. Són els mateixos conservadors que donen per fet que el Partit Republicà fa temps que no existeix com a tal encara que conservi el nom; són els mateixos conservadors que comparteixen l’afartament liberal i la sensació que el poder està presidit per una actitud insana.

L’opinió de Richard North Patterson, membre del ‘think tank’ Council on Foreign Relations, és l’altra cara de la medalla: anomena les pròximes eleccions «el referèndum racista de Trump», un referèndum que no hauria de guanyar, però que pot fer-ho si es té en compte el sentiment que nia en una part encara important de la societat nord-americana i el pes de la història; d’allà la necessitat dels candidats d’acudir a Kenosha per treure partit a l’estupor de molts ciutadans (Trump) o per sufocar l’incendi (Biden). D’això es pot deduir que l’única certesa de campanya és que el president va creuar fa temps el Rubicó racial i no farà marxa enrere.