Fer inventari belluga el fons

La majoria de les llibreries, igual que la resta de les botigues, acostumem a fer inventari d’existències un cop l’any. La cosa consisteix a anar passant els llibres un per un pel lector de codi de barres, per tal de veure què tenim i què no, fent quadrar d'aquesta manera el que realment hi ha a la llibreria amb allò que l’ordinador diu que tenim.

Aquesta pràctica, si bé té l'objectiu pragmàtic d’eliminar possibles errors els quals farien, per exemple, que el llibreter fes voltes per tota la llibreria buscant un llibre que hi ha de ser segons la màquina, però que hi falta en realitat, funciona també a un nivell menys material però utilíssim: refresca la informació que fem servir els empleats de la casa a l’hora de recomanar títols sobre la marxa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan hom demana consell per triar un llibre, al cap de qui l’atén s’activa una mena de motor de cerca que funciona, en un primer moment, per eliminació. A casa, les primeres preguntes que solem fer en demanar-nos algún per una recomanació són si en català o en castellà, si ficció o assaig i si actual o clàssic, eliminant segons la resposta rebuda els llibres que no encaixen en les característiques d'allò que busca el client.

Tot solt anar molt ràpidament, el llibreter tirarà de memòria i el més normal serà que els primers llibres que li vinguin al cap siguin els darrers que ha col·locat a les taules o als prestatges. Tenint en compte que les novetats solen ser el tipus de llibre que més es belluga en una llibreria, hi haurà moltes possibilitats que la majoria de les recomanacions també siguin novetats. Si enganxeu però el moment en què a la casa s'acaba d’inventariar l’estoc, tindreu la sort de trobar-vos un llibreter amb llibres a primera fila de la memòria que mai trobaríeu a les taules de novetats. Aprofiteu això: als prestatges és on es troben les joies, la teca bona, el llibre de fons.