28 d’oct 2020

Anar al contingut

MIRADOR

GRAF9268. BARCELONA, 26/09/2019.- El diputado de Ciudadanos Carlos Carrizosa (i) durante la tensa bronca entre diputados independentistas y la bancada de Ciudadanos en el debate de política general en el Parlament. EFE/Quique Garcia

Quique Garcia (EFE)

Cop de timó a Ciutadans

Joaquim Coll

Amb la defenestració de Roldán, Cs emet el senyal de voler navegar en nous mars

Si Lorena Roldán seria defenestrada va ser la pregunta que Vicent Sanchis no es va atrevir a fer a Carlos Carrizosa en l’entrevista que li va fer a TV-3 fa unes setmanes, en qualitat de president del grup parlamentari de Ciutadans. Va sorprendre que ella no en fos la protagonista malgrat que el juliol del 2019 havia sigut elegida en primàries per rellevar Inés Arrimadas, i es va estrenar com a candidata a la Generalitat amb una moció de censura contra Quim Torra. La seva caiguda reflecteix el poc que alguns partits es prenen seriosament les primàries.

Roldán va obtenir el 86% dels vots emesos d’una participació que amb prou feines va superar el 38% entre els afiliats. És a dir, va guanyar unes primàries sense oposició interna, però sense generar cap entusiasme entre les bases perquè va ser la candidata imposada per l’hiperlideratge capritxós d’Albert Rivera. Avui ningú recorda aquestes primàries de cartró pedra, ni tampoc aquesta moció de censura presentada a deshora que només va servir per reforçar momentàniament un president tan malastruc com Torra. Tampoc ningú va trobar a faltar Roldán  en aquesta entrevista en la qual, en canvi, Carrizosa va sorprendre per la seva fermesa argumental davant les preguntes insidioses de Sanchis.

La defenestració de Roldán és un cop de timó d’Arrimadas per evitar que el naufragi de la seva formació a Catalunya sigui pitjor del que totes les enquestes vaticinen. Es justifica de cara a la galeria amb l’objecte de facilitar un acord electoral amb la resta de formacions constitucionalistes, que tots saben impossible amb el PSC. Avui només seria practicable amb el PP i, a més, limitat a les províncies de Lleida i Girona, on, en cas contrari, el centredreta «espanyolista» corre el risc de ser escombrat en les pròximes autonòmiques.

L’entrada en lliça de Vox fragmenta la seva feble força en unes circumscripcions on el separatisme és hegemònic i l’únic contrapès real són els socialistes. Ara bé, l’autèntic desig de Ciutadans és que no hi hagi eleccions anticipades o que siguin com més tard millor. Carrizosa no ha tingut empatx a dir-ho obertament, tant en aquesta entrevista a TV-3 com des del faristol del Parlament, quan li va demanar a Torra que dimitís i deixés pas a un altre president independentista que pogués fer front a la pandèmia.

Avui, en la política catalana tot és possible i no seria sorprenent que Ciutadans s’abstingués si, en lloc de convocar eleccions, Carles Puigdemont jugués finalment a presentar un altre candidat després de la inhabilitació de Torra per retratar ERC i tot depengués llavors del vot de la CUP. Si els 36 diputats taronges s’abstinguessin, JxCat ho tindria més fàcil per investir un altre president en segona volta amb més vots a favor que en contra, excepte que els republicans també s’hi oposessin, cosa que suposaria el cisma definitiu entre tots dos. Els dirigents de Ciutadans han llançat per la borda l’històric resultat que van obtenir el 2017 i ara necessiten temps per alinear la seva política a Catalunya amb la seva nova orientació possibilista al Congrés. Amb la defenestració de Roldán, emeten el senyal de voler navegar en nous mars.