Capellans lluitadors
Veus a l'Amèrica Llatina
«A més de creient cal ser creïble», deia Pere Casaldàliga, i per ser creïble cal predicar amb l'exemple
mdedios25471203 television sense ficci estrena pere casald liga les cau200808174522
La mort de Pere Casaldàliga el passat dia 8, amb tot l’amor i la radicalitat de la seva lluita, m’ha fet recordar un deute que vaig contraure amb l’amic Xavier Casanovas, de Cristianisme i Justícia. Fa uns mesos m’escrivia que el 21 de març es complien 40 anys de la mort de Lluís Espinal, periodista i jesuïta, a Bolívia, i que des de la fundació que porta el seu nom estaven organitzant una sèrie d’actes per recordar-lo. Els actes no es van poder celebrar, però és de justícia reivindicar-lo i encara més des d’aquí, ja que la denúncia social des dels mitjans va ocupar bona part de la seva vida i va ser la causa del seu assassinat.
Els anys 70-80 del segle XX són convulsos a l’Amèrica Llatina: al costat de la seva gent, molts religiosos donen la cara. Són els anys de l’eclosió de la teologia de l’alliberament, d’una opció radical pels pobres. Enmig de les esfereïdores xifres de morts, des de Catalunya es viu amb emoció l’assassinat del gironí Joan Alsina a Xile el 1973, del jesuïta company de Casaldàliga João Bosco Penido el 1976 al Brasil, del mateix Espinal el 1980, de monsenyor Óscar Romero al Salvador tan sols tres dies després, d’Ignacio Ellacuría i els seus companys el 1989 també al Salvador...
Nascut a Sant Fruitós de Bages, Espinal s’havia instal·lat a La Paz el 1968 després d’haver estat censurat pels reportatges de denúncia social que feia a RTVE. En els 12 anys en què es va fer un bolivià més, posà la seva vida al servei de la comunitat des del que sabia fer millor, com a capellà jesuïta i com a comunicador: ràdio, cinema, premsa escrita, poesia... qualsevol altaveu era un instrument de la seva lluita, de la mateixa lluita per portar la paraula alliberadora de l’Evangeli arreu o afegir-se a una vaga de fam de 19 dies en favor dels drets dels treballadors i per l’amnistia dels presos polítics. «A més de creient cal ser creïble», deia el bisbe Casaldàliga, i per ser creïble cal predicar amb l’exemple. Una tasca difícil i inacabada. Per tots.
