Bicicletes amb la L

Mai he anat amb bicicleta per Barcelona. Sempre m’ha fet molt respecte, prefereixo anar caminat o en transport públic però aquest setembre tinc dubtes i per primera vegada em pregunto si la bici pot ser una bona opció per moure’m per la ciutat. Encara no he pres cap decisió. Dedueixo que no soc l’única que està pensant en això.

La mobilitat serà una de les incògnites d’aquest nou curs. No sabem quants treballadors s’hauran d’incorporar presencialment a la feina. No sabem com seran les noves hores punta, ni si els que viuen fora s’hauran renovat el cotxe per poder entrar a Barcelona o si, després d’uns mesos sense fer-ho, tornaran a agafar el tren. També és una incògnita saber si els barcelonins utilitzaran el metro i el bus massivament o si faran cas dels anuncis i les ofertes de les empreses automobilístiques que han intentat aprofitar-se de la falta de confiança que el coronavirus ha generat en el transport públic.

És evident que alguns barcelonins no tornaran a comprar la T-Casual o la T-Usual i optaran pel patinet, la moto o, especialment, la bicicleta, que s’està convertint en el pla b majoritari. Ho demostren tots els indicadors: la xifra ascendent dels abonats del Bicing, l’increment de les vendes i l’augment de la reparació de les bicicletes que, fins fa poc, estaven penjades i avorrides als balcons.

Aquest setembre, Barcelona es prepara per rebre una onada de ciclistes novells, ciclistes amb la L penjant. Persones que, com jo, no anaven amb bicicleta per por, mandra, perquè no tenien bona combinació de carril bici o perquè no els agradava i pensaven que no anava amb ells. Ara han canviat el xip i es troben amb una ciutat preparada. No sabem si aquests nous pedalejadors, que tot i que tenint una ciutat ‘bicifriendly’ no s’havien decidit fins ara, es convertiran definitivament a la fe ciclista o serà una cosa temporal. Però el que està clar és que Barcelona s’hi haurà d’acostumar.

Veterans i novells

Ciclistes poc experimentats que pujaran al velocípede repetint-se mentalment que anar en bici no s’oblida mai, tot i que faci anys que no pugen a cap bici. Que circularan massa a poc a poc o massa ràpid, que dubtaran perquè s’hauran d’aprendre els recorreguts i les normes i que, de vegades, els costarà mantenir l’equilibri en carrils estrets i amb molt trànsit. Els que més ho patiran seran els ciclistes més veterans que, de cop, hauran de compartir els carrils amb persones que acaben de començar i que potser se’ls creueran i els entorpiran la marxa.

Fins al moment no s’han pogut evitar els enfrontaments entre el cotxe i la bici, el cotxe i la moto, els vianants i les bicicletes, entre tots i el patinet. Esperem que la nova mobilitat no ens en porti cap altre: els ciclistes experimentats contra els ciclistes novells. 

Notícies relacionades

Euskadi, la vida continuarà igual

La síndrome de la rentadora

Per evitar-lo, els de la L s’hauran d’adaptar ràpid, aprenent d’una comunitat que fa temps que lluita per demostrar que no són els dolents de l’asfalt i que han aconseguit treure’s de sobre l’etiqueta d’incívics. I als més experimentats caldrà demanar-los paciència, molta paciència. Des d’aquí, i en nom dels nous, ja els demano disculpes per endavant.

Directora i presentadora de Bàsics BTV