«Lloada sigui» la llei 24/2015

Ja han passat cinc anys des que la ciutadania va aconseguir aquesta meta: portar del carrer al Parlament de Catalunya les demandes per garantir el dret a la vivenda i convertir-les en una llei contra els desnonaments i els talls. El Parlament i el parc de la Ciutadella es van omplir d’esperança i dels colors verd i vermell, els de les samarretes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Aquests últims dies ho hem estat celebrant i rememorant.

Molts ja coneixeu la història col·lectiva de la llei 24/2015: va sorgir d’una iniciativa legislativa popular, es va aprovar per unanimitat, el PP va intentar tombar-la el 2016 impugnat els articles que obligaven la banca a oferir lloguers socials per aturar els desnonaments, el 2018 el grup promotor va aconseguir recuperar aquestes mesures i el 2019 es van aconseguir més avenços ampliant la norma per renovar els milers de lloguers socials que acabaven, defensar les persones que davant la falta d’alternatives viuen en vivendes ocupades sense títol habilitant de la banca i les arrendatàries a les quals se’ls acaba el contracte i seran expulsades.

Petites grans històries

Tota aquesta història és coneguda o es pot trobar googlejant a internet. El que no trobareu tan fàcilment són les petites grans històries que caldria recuperar i posar en relleu. Com les més de 675 experiències de les famílies que van firmar el 2019 un lloguer social, segons dades de l’Agència d’Habitatge; les més de 1.000 persones que durant l’últim any no han patit un desnonament gràcies a la llei 24/2015 i també els milers de talls d’aigua, llum i gas que s’han aturat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Famílies com la de la Voski, que va arribar a les nostres assemblees de recolzament mutu plorant perquè es veia al carrer però que ha aconseguit firmar un lloguer social després de resistir sis vegades juntament amb la PAH al seu desnonament per part d’un gran propietari que es negava a donar cap solució. La història del Plácido, que fa tres anys va aconseguir una dació en pagament i un lloguer social amb el Santander i que ha sigut «el malson del seu banc», cada setmana a l’oficina, des de mesos abans que acabés el seu contracte de lloguer social, i que ha aconseguit renovar-lo per set anys més. Els periples pels quals ha passat Sandra, a qui Endesa li volia tallar la llum però no va poder fer-ho perquè la llei la protegia. O la història de la Jessica, que encara està oberta i per escriure, lluitant amb CaixaBank per aconseguir també un lloguer social.

I és que com, deia al principi, la seva història està per escriure perquè ha demostrat ser una llei útil i necessària per a, literalment, salvar vides. Així que com va dir el Gran Wyoming a ‘El intermedio’ fa uns mesos: «¡Lloada sigui la llei 24/2015!». I jo afegeixo com a guinda: «I que en compleixi molts més!».