'Host' o la pel·lícula inesperada

Poques coses hi ha més satisfactòries que veure com una pel·lícula fa volar pels aires la conversa i els tòpics entorn de l’audiovisual contemporani. Encara no he tingut l’ocasió de veure ‘Host’ (2020), la pel·lícula de terror de moda. Es va estrenar en el servei de ‘streaming’ dels Estats Units Shudder, una fantasia, una plataforma especialitzada en cine de terror que tant de bo arribi algun dia a Espanya. Dura només 57 minuts. El seu responsable, Rob Savage, va dirigir des de la distància durant la quarantena els actors, que van haver d’exercir al seu torn d’escenògrafs, il·luminar el que havia d’aparèixer en el pla i fins i tot dissenyar efectes especials. Explica la història de sis amics que contracten una mèdium per fer una sessió d’espiritisme via Zoom. Té un 100% de crítiques positives a Rotten Tomatoes i comentaris entusiastes a Twitter. I fa pinta de ser, directament, el millor producte fet durant el confinament que hem vist i que veurem (de moment no té data d’estrena a Espanya).

¿Per què és tan interessant que ‘Host’ s’hagi convertit en un fenomen? Per mil motius, però sobretot perquè desmunta de cop molts tòpics, molts raonaments capritxosos assumits a saber per què. Un és aquella cosa de dir que el cine de terror contemporani és massa pretenciós (l’etiqueta del «terror elevat» que tantíssima ràbia fa) i no es manifesta d’una manera pura, sense –per exemple– coartada social. ‘Host’ s’intueix juganera, epidèrmica i executada amb les eines clàssiques del gènere tot i que el seu embolcall sigui tecnològic. Una altra cosa que destrueix és la lleugeresa amb què afirmem que la gent ja està farta de productes confinats (classes via Zoom, directes d’Instagram, presentacions per videoconferència): del que estem farts és de productes confinats mediocres; amb els bons no tenim cap problema. I una tercera, la tendència a desconfiar de les pel·lícules de menys de 90 minuts (potser a vosaltres no us passa, però és una realitat). ‘Host’ sembla haver arribat en el moment adequat per obligar-nos a sacsejar-nos unes quantes tonteries.