Miranda July i el desconcert

Tant de bo Miranda July torni a donar llum sobre la incertesa. Tinc un embolic increïble amb com i quan podrem veure les pel·lícules que han d’arribar: que si s’estrenaran aquest any, que si esperaran al que ve, que si s’estrenaran a les sales, que si s’estrenen directament a les plataformes, que si es van programar en un festival que mai va existir, que si es veuran en festivals presencials que potser al final són en línia, que si anaven a ser l’última sensació i mai més se’n va saber...

Davant aquest desconcert general, l’única pel·lícula que era capaç d’entreveure amb nitidesa fins fa uns dies era ‘Tenet’. L’última cinta de Christopher Nolan venia a salvar-nos a tots... fins que va començar el ball de dates i va deixar d’estar tan clar. Sumida en la desorientació, en la sensació de desconcert que (com a tots) m’acompanya aquest 2020 i, òbviament, no només en relació amb les pel·lícules, era incapaç de pensar en alguna cosa pendent d’estrena que tingués moltes ganes de veure. Fins que la productora Annapurna anunciava aquest dimecres l’estrena a la tardor de ‘Kajillionaire’.

Perplexitat i sorpresa

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Em moro de ganes de veure-la, no només perquè Miranda July, la seva directora i guionista, sigui una de les meves artistes favorites, sinó perquè just el que més m’interessa de la seva obra, tant de les seves pel·lícules com dels seus llibres, és precisament la seva manera d’abordar el desconcert: la meva vida avui. Sempre he pensat que la seva manera d’embellir les coses, des dels objectes fins a la sinuositat del temps, ha fet que molts espectadors (no passa tant amb la seva literatura, més crua) fugin de les seves pel·lícules abans de temps i sota la sospita d’un manierisme gairebé festiu.

Però si rasques aquesta superfície, que a mi personalment m’entusiasma i no sento lleugera, trobes una autora amb una capacitat extraordinària per convertir la perplexitat i la sorpresa en personatges, imatges i diàlegs. No sé com serà ‘Kajillionaire’, però dubto que estigui exempta de la sagacitat i la sensibilitat de July per parlar dels ressorts que activem (la curiositat, l’afecció i la desafecció, la persecució o la fugida de l’afecte) quan la realitat se’ns revela impossible d’assumir.