FIGURA RESCATADA DE L'OBLIT
L'homenatge pendent a Clotilde Cerdà i Bosch
Nena prodigi de l'arpa, feminista 'avant la lettre' i pionera en la lluita pels drets humans, mereix un tribut com l'exposició del Palau Robert
zentauroepp54299080 opi200730174242
Va viatjar per tot el món i va rebre el reconeixement dels més alts dignataris. Va ser reconeguda com la millor intèrpret d’arpa per les elits musicals i artístiques del seu temps. Va defensar les més altes causes dels drets humans: l’abolició de l’esclavitud, el dret a la llibertat dels pobles, la igualtat entre dones i homes. I no només ho va fer de paraula, sinó actuant tota la vida de manera coherent a les seves accions. Va viure a finals del segle XIX i va ser una dona. Si t’estàs preguntant com és que no coneixes el personatge, la resposta està probablement en l’última de les descripcions. Era una dona.
Clotilde Cerdà i Bosch, extraordinària i avançada dona no en anys sinó en segles al seu temps, i durant anys i anys esborrada de la memòria col·lectiva, s’explica ara en una exposició més que recomanable al Palau Robert de Barcelona i que es pot visitar fins al pròxim 4 d’octubre. Val la pena.
Una vida per conèixer i reconèixer
La vida d’una dona que als sis anys era un prodigi com a solista d’arpa, que es va declarar abolicionista de l’esclavitud i la pena de mort, que recolzava la causa independentista de Cuba, ferma defensora dels drets de les dones que el 1885 –amb 24 anys– va destinar part de la seva fortuna personal a la creació de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis a Barcelona, perquè les dones adquirissin coneixements científics, tècnics i artístics que els permetessin treballar fora de casa i no dependre de ningú, és una vida per conèixer i reconèixer. I no només això. Li hem de retre un homenatge, com a feminista ‘avant la lettre’, pionera en la lluita pels drets de les dones i els drets humans.
¿Com pot ser que fins ara no hagi sigut coneguda pel públic en general? Hi trobarem una explicació en un escrit que va ser dirigit pel secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina: «Jo vaig creure que vostè aspirava a tocar molt bé l’arpa o a tot estirar a ser una gran artista; [...] però un dia apareix vostè a Cuba, com volent resoldre per la seva influència el problema de l’esclavitud, i presidint manifestacions i juntes que no tenen res a veure amb l’art; i ara la veig a vostè erigida en protectora de la classe obrera catalana i de l’educació de la dona».
Està clar. Tocant l’arpa, i fins i tot aspirant a ser una artista, encara. Treballar per la societat, per la classe treballadora del país i l’educació de les dones... això va ser massa i Clotilde ho va pagar. Amb la ignorància i el buit social en el seu moment, i amb aquest silenci que ha durat gairebé un segle i afortunadament el Palau Robert trenca amb aquest homenatge.
Ah. I tampoc era filla d’Ildefons Cerdà. Perquè les grans persones, incloses les grans dones, no són «filles de», ni «dones de» ni «mares de». Són elles mateixes. Visiteu l’exposició, que tot queda molt clar.
