11 d’ag 2020

Anar al contingut

CONSEQÜÈNCIES DEL CORONAVIRUS

Vacances en temps de pandèmia

Vacances en temps de pandèmia

Pere Puigdomènech

L'estiu del 2020 és molt diferent dels anteriors i potser podem utilitzar-lo per pensar com es poden fer millor les coses en el futur

Les vacances de l’estiu 2020 no seran iguals a les dels anys precedents per molta gent. D’una banda el turisme està molt afectat per les restriccions en els viatges. Tant perquè no arriben turistes de països que venien a casa nostra a milions, com perquè, per raons de prudència o d’estalvi, molta gent passarà vacances a prop de casa. D’altra banda anem veient que seran necessàries mesures de protecció en les setmanes que venen. L’estiu del 2020 serà ben diferent dels anteriors i potser el podríem fer servir per pensar com les coses es poden fer millor en el futur.

El nou coronavirus va arribar encara no fa un any i no en sabíem res. En poques setmanes hem après moltíssimes coses d’ell, la majoria preocupants; hem anat aprenent a conviure amb ell, però encara no l’hem controlat. Hi ha hagut esperances que no s’han acomplert com que amb el bon temps el virus s’aturaria i sembla que hi ha bones notícies de les vacunes, però n’hi ha per mesos abans de que arribin a aquells que les necessiten. També ha estat confirmat que el SARS-Cov2 presenta un risc greu sobre tot per certs fragments de la població. Per tant hauríem de comprendre que mesures d’higiene i de distanciament social o fins i tot de pèrdua de mobilitat poden ser necessàries. I aquestes han d’estar ben explicades, han de ser proporcionals i s’han d’aplicar de forma temporal.

La necessària col·laboració de tots

Aquestes mesures a cops són difícils de ser acceptades. Vivim en una societat democràtica que es basa en el respecte de les llibertats individuals, entre altres la de moure’s pel territori sense restriccions. I estem acostumats a reunir-nos i fer activitats en comú que voldríem mantenir. Un bon exemple són les activitats de gran part del món de la cultura. Les restriccions que han estat adoptades afecten en particular als joves que són justament aquells que poden ser menys afectats per la malaltia de forma directa. Fer entendre que es tracta d’un objectiu de bé comú i solidaritat pot no ser fàcil. En aquest país no tenim gaire assumit que la llibertat dels individus implica responsabilitat envers un mateix i envers els altres. I que una tasca de prevenció implica la col·laboració de tothom.

Ajuda a aquest exercici cívic que les mesures que es prenen siguin ben compreses per tothom i és ben probable que ni les autoritats competents hagin explicat les raons de les seves decisions ni sembla tampoc que hagin demostrat un comportament coherent durant la crisi. També la comunitat científica ha d’aprendre molt sobre com ens hem de comportar en situacions en les que cada dia es troben resultats nous i alguns d’ells no estan comprovats. És inevitable que en aquesta situació apareguin opinions divergents i que en alguns casos aquells que les proposen vulguin ser sentits i vulguin fins i tot imposar les seves idees. En aquestes situacions el contrast d’idees entre professionals i entre punts de vista diferents és necessari. Aquesta deliberació no ha estat prou feta a casa nostra i tots en tenim responsabilitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquest estiu és probable que no viatgem tant i podria ser que sigui una tendència que es quedi. Ja ens estem acostumant a reunir-nos des de casa per feina i ho seguirem fent més perquè sovint resulta ser més senzill i econòmic i té menys impacte sobre el medi ambient. Potser en endavant tampoc consumirem de forma compulsiva com ho fèiem. I que en la producció de bens i també d’aliments anirem reduint les cadenes de producció que les fan vulnerables. Però haurem d’anar amb cura amb els efectes econòmics i socials de tot plegat.

Cal també que anem pensant tots plegats en aspectes de la organització social que no han funcionat prou bé en aquests moments de tensió. Ha quedat ben clar que gastaven massa poc en sanitat, probablement també en ciència i pot ser que no ho estàvem fent de forma prou eficient. També ha quedat demostrat que no estem ben organitzats per ajudar la gent vulnerable i que la solidaritat entre tots hauria de ser un valor tan important com la llibertat a la que no volem renunciar. El fet és que aquest final de iuliol Espanya té el nombre d’infectats per covid-19 més alt d’Europa per habitant i Catalunya està entre els llocs més afectats. Podríem concloure que no han estat preses les decisions correctes en el bon moment pels qui ens governen. I també que tots plegats no estem responent amb prou responsabilitat. Les raons d’aquests fets haurien de ser matèria per pensar, sobre tot quan estem de vacances.