'Moment Hamilton' de la UE

Els economistes i assessors polítics tenen la seva pròpia versió d’aquest refrany. Amb freqüència recomanen als dirigents polítics que «no desaprofitin una bona crisi». Aquesta frase s’atribueix al maquiavèl·lic Rahm Emanuel, col·laborador de Bill Clinton, cap de Gabinet de Barak Obama, un càrrec que als Estats Units és equivalent al de cap de Govern a Europa. Posteriorment, també va ser alcalde de Chicago fins a època recent. Però en boca d’assessors com Emanuel té un sentit d’oportunisme partidista per imposar, a la societat o a sectors socials concrets, polítiques i reformes que en circumstàncies normals no serien acceptades. 

No obstant, aquesta frase té precedents més honorables. Un d’ells és la frase de Winston Churchill, polític britànic i cap de Govern durant la segona guerra mundial –‘Never let a crisis go to waste’» (‘Mai desaprofitis una crisi’)– mentre treballava, a principis dels anys 40, en el disseny de les Nacions Unides. 

Fons de reconstrucció

Tornant al que m’interessa, ¿pot ser la pandèmia de Covid-19 un mal que acabi portant un bé per a la UE i que li permeti fer aquest salt en la seva unió econòmica i política que tant se li resisteix? L’acord assolit aquesta setmana entre els caps d’Estat i Govern dels 27 països de la UE per a la creació del nou fons contra la pandèmia (‘Next Generation UE’), dotat amb 750.000 milions d’euros, hauria sigut impensable abans de la pandèmia. 

Hi haurà temps per analitzar aspectes com les llargues negociacions, la posició de cada bloc («frugals» i «pidolaires»), les dificultats que pot trobar la seva aprovació al Parlament Europeu o la forma en què s’aplicarà. El que ara m’interessa és entreveure el significat que pot tenir aquest acord en la dinàmica de la UE. En aquest sentit, la pregunta de molts analistes és si el ‘Next Generation UE’ és un pla Marshall o un moment Hamilton.

La referència al pla Marshal es deu a certes similituds del nou fons europeu amb la proposta que va fer George Marshall –general nord-americà i secretari d’Estat del president Harry Truman– al Congrés nord-americà per aprovar un gran programa d’ajuts, en forma de subvencions i préstecs, per estimular la recuperació dels països europeus després de la segona guerra mundial. Anomenat oficialment ‘European Recovery Program’, al ‘pla Marshall’ se li atribueix el fet d’haver establert les bases per a la recuperació econòmica i social de l’Europa de postguerra, allunyant les societats europees occidentals de la influència del comunisme i de la Unió Soviètica.

Amb l’expressió moment Hamilton, els analistes es refereixen a l’impuls donat per Alexander Hamilton, primer secretari del Tresor dels Estats Units amb el president George Washington, a la unió econòmica i política d’Amèrica del Nord. Després de la guerra d’independència, uns estats van quedar molt endeutats mentre d’altres no, com Virgínia. Aquests últims es negaven a ser solidaris. Hamilton va aconseguir emetre per primera vegada deute federal per finançar l’ajuda als estats endeutats. Va haver de fer concessions, com posar la capital federal, Washington, a l’estat de Virgínia. La seva obra política econòmica va ser molt àmplia, però la decisió d’emetre deute federal suposa el naixement de l’economia americana. Per això se’n considera el pare fundador.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Tornant al fons europeu ‘Next Generation’, ¿som davant una imitació del ‘pla Marshall’ o d’un «moment Hamilton»? En la mesura que el fons és un programa d’una sola vegada, es podria considerar com un ‘pla Marshall’. Però un cop s’ha trencat el tabú fiscal i s’ha decidit emetre deute europeu per finançar la despesa de la pandèmia i el dèficit fiscal dels estats membres, aquesta decisió es podrà tornar a repetir. I el que és més important, crearà un mercat de deute públic europeu que serà permanent i un actiu segur per als inversors. Tindrà altres efectes duradors. Entre aquests, utilitzar els dèficits com a instruments del cicle econòmic, així com l’enfortiment de l’euro com a divisa global.   

Per això penso que amb la decisió d’emetre deute europeu per finançar el fons ‘Next Generation UE’ ha sorgit un «moment Hamilton». A partir d’ara podrem parlar d’una veritable economia europea.