DECISIVA CIMERA DE LA UE

Recuperació amb permís de 'Rockefeller' Rutte

La legítima defensa de l'interès nacional que exerceixen els 'frugals' frega, en aquesta peculiar era viral, absent de culpables i plena de víctimes, l'extorsió

2
Es llegeix en minuts
Recuperació amb permís de 'Rockefeller' Rutte

Els líders europeus, entre somnàmbuls i desperts, després de quatre dies de cimera, una ‘eurorave’ amb ‘frites’, mascaretes i, suposem, música de Beethoven, acaricien una cosa històrica: una resposta concertada prou gran com per reanimar les economies europees després del tsunami Covid-19. La pressió és enorme. Els ciutadans desitgen comprovar que, en el món boig en el qual ens hem instal·lat, els europeus anem tots a una.

La UE va començar la pandèmia desarborada; impotent entre la seva falta de competències en sanitat i el descoordinat replegament nacional, amb tancament de fronteres inclòs. Ara, en la primera cimera cara a cara en cinc mesos, i precedits per l’importantíssim paper que està jugant el Banc Central Europeu per mantenir l’euro a la superfície, els líders saben que la seva responsabilitat és massa gran i el seu temps, sobretot per als que representen els països més sacsejats pel virus, massa curt.

Accelerar la transformació digital i verda

El fons de recuperació que es negocia, amb uns 390.000 milions d’euros en subsidis i 310.000 en préstecs, podria injectar liquiditat a les regions més afectades. Si els fons són fets servir intel·ligentment, haurien de servir per accelerar la transformació digital i verda, o sigui, millorar la productivitat de la nostra economia per al nou món postcoronavirus. El finançament d’aquest fons a través de l’emissió de deute conjunt seria una cosa insòlita per a Europa, una cosa així com l’inici d’una veritable política fiscal per a la UE.

Atès el terreny nou que trepitgem, unit al fet que alguns no hagin sentit l’aigua al coll –Holanda, per exemple, tindrà una caiguda aquest any del -6,8% davant el -10,9% que patirà Espanya– expliquen la naturalesa tortuosa d’aquesta cimera interminable.

La Haia no té pressa. Madrid, Roma, Lisboa, Atenes i també París, entre d’altres, no tenen temps. Els autodenominats ‘frugals’ –Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca, juntament amb Finlàndia– agafen la paella pel mànec, malgrat estar en aclaparadora minoria, separats fins i tot d’altres països rics i del nord que acudeixen sense parpellejar a la crida de la solidaritat (Luxemburg, Bèlgica, Alemanya...).

Notícies relacionades

Cal preguntar-se si la legítima defensa de l’interès nacional que exerceixen els ‘frugals’ –res nou si aquesta fos una cimera normal– frega, en aquesta peculiar era viral i sanguinària, absent de culpables i plena de víctimes, l’extorsió. Destaca especialment la tasca bloquejadora i adoctrinadora de Mark Rutte, convertit en una mena de repel·lent Rockefeller, com si Holanda financés per si sola la UE –ocupa el sisè lloc en aquest rànquing– i com si el mercat únic no fos la joia de la corona de la potent indústria d’aquest país.

Com suggereix la politòloga holandesa Catherine De Vries, l’actitud de Rutte recorda els ‘tories’ britànics. El ‘brexit’ ha deixat alguns al descobert. La frugalitat és, en realitat, una excusa per a l’euroescepticisme. La recuperació europea és urgent, amb permís de Rutte.