20 d’oct 2020

Anar al contingut

TRIBUNA

Per una nova normalitat sense corrupció

JOAN MATEU PARRA

Per una nova normalitat sense corrupció

Carlos Carrizosa

Catalunya no pot malgastar cap dècada més en polítiques radicals que ens divideixen i escàndols que ens empobreixen

Lamentablement, a Catalunya, la nova normalitat en què hem entrat no ha suposat el desterrament del malbaratament del procés, ni del silenci còmplice dels qui ens han governat davant els casos de corrupció. No hi ha setmana que els catalans no vegem com continuen apareixent a les notícies i desfilant pels jutjats els protagonistes de les pàgines més negres de la nostra història recent.

Sense anar més lluny, recentment, el senyor Artur Mas va comparèixer al Parlament, a petició de Cs, per donar explicacions sobre la sentència del ‘cas Palau’, ratificada pel Suprem, que confirmava el cobrament de comissions il·legals per Convergència. Tot un escàndol que Mas va intentar treure’s de sobre sense èxit. Primer, al·legant que espera la decisió última del Tribunal Constitucional. I, segon, tergiversant els fets malgrat la crua realitat: la sentència del ‘cas Palau’ ha deixat al descobert el ‘modus operandi’ de Convergència per finançar-se il·legalment. I que no era el 3%, sinó el 4%.

A més, quan li vam demanar que es fes càrrec de les seves responsabilitats polítiques, el senyor Mas també va venir a dir-nos que ell ja les ha assumit. Però res més lluny: encara manté els privilegis d’expresident i una oficina que ens costa desenes de milers d’euros a tots els catalans, un autèntic dineral que estaria més ben utilitzat a blindar àrees prioritàries, com la sanitat, davant els rebrots de coronavirus que estem patint a Lleida, l’Hospitalet i Barcelona.

La mateixa tarda, pràcticament a l’hora que Mas sortia del Parlament, un jutge de l’Audiència Nacional proposava enviar a judici tota la família Pujol per formar una organització criminal per enriquir-se durant dècades amb activitats corruptes. I la setmana que ve, la senyora Laura Borràs, que ha sonat com la candidata de la formació dels hereus de l’antiga Convergència, està citada com a imputada al Suprem per presumpta prevaricació, malversació i falsedat documental. Una senyora Borràs amb tot un passat de presumptes mercadejos i tripijocs de contractes que se sumen al quartet d’il·legalitats que envolten PujolMesPuigdemont i Torra.

Aquesta és la seva herència: més de 20 casos de corrupció al llarg de la història de Convergència. Més de 35 persones directament vinculades al partit entre imputats i investigats. 15 seus embargades, que no són suficients per complir el pagament dels 6,6 milions d’euros que es van embutxacar del Palau. I un partit trencat i sumit en una batalla per unes noves sigles amb què no aconseguiran tapar el passat corrupte.

Ara, en aquests temps de crisi sanitària i econòmica, és indignant prendre consciència que han sigut els catalans els que han pagat aquest 4%; una milionada que va finançar la campanya electoral que va permetre al mateix Mas arribar al poder l’any 2010. Els exemples del desastre econòmic fruit de la corrupció i mala gestió són molt variats. N’hi ha prou amb recordar els sobrecostos de la L9 del metro, una llosa que pesa sobre els catalans des de fa més de 10 anys. O com, ja amb l’actual Govern, fins i tot hi ha hagut publicistes que han perdonat factures de 80.000 euros pel referèndum il·legal de l’1 d’octubre però que després han obtingut contractes milionaris.

Estem en el moment més delicat de la nostra història recent i és urgent crear una nova època; un ‘reset’ per deixar enrere tot aquest llast. Necessitem tots els recursos econòmics per a la gestió de la crisi i girar full de la corrupció. No ens podem permetre dirigents al capdavant de les institucions catalanes sota sospita de corrupció, ni tornar a córrer el risc que els diners de tots els catalans vagin a parar a la butxaca d’uns quants.

Catalunya no pot malgastar una altra dècada en polítiques radicals que ens divideixen i escàndols de corrupció que ens empobreixen. I, menys, després de la pandèmia. Més aviat que tard, els catalans serem cridats a les urnes i haurem d’elegir: o continuar en les polítiques de la divisió i uns governants sota sospita o començar una nova època de reconstrucció des de la moderació i la unió entre catalans. Perquè la crisi de la Covid-19 no ofereix segones oportunitats.