Roger Torrent

Per descomptat que soc dels que temen que el Govern espanyol hagi intervingut en l’espionatge telefònic a Roger Torrent, la segona autoritat de Catalunya. Visc al país del comissari negociant José Manuel Villarejo i del lax exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz; una actuació així es pot haver fet tant de forma descontrolada per al lucre de la màfia policial o –que seria pitjor– des d’una jerarquia oficial embogida. Seria molt greu. Recolzo la investigació parlamentària escrupolosa malgrat el meu pessimisme sobre que aclareixi la veritat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però estic decebut per la reacció de Torrent. Els que vam sentir la seva denúncia vam entendre, sense la menor ambigüitat, que acusava frontalment el Govern de Pedro Sánchez dels fets malgrat no tenir cap prova. Tenia dret a expressar la sospita però no a fer una acusació com la que va fer. Entenc que, políticament parlant, desplaçar per un dia en els informatius l’anàlisi dels desastres de l’administració catalana a Lleida i el que pugui passar a Barcelona pot ser molt temptador. Però ni tan sols en aquest cas el president del Parlament té dret a excedir-se. Al seu nivell de responsabilitat les acusacions greus es fan acompanyades de dades i indicis seriosos, i Torrent sap que el Govern espanyol és només un entre uns quants sospitosos. Hi ha molt espionatge. Coneixem que Vladímir Putin va intervenir en les eleccions presidencials nord-americanes, sabem que diferents governs i serveis secrets internacionals consideren estratègica la desestabilització d’Espanya i Catalunya... Si hi ha un programa espia Pegasus descontrolat, ni Torrent ni ningú pot descartar que el delicte no procedeixi, fins i tot, del pols sense treva –i potser amb origen a Waterloo i Barcelona– que viu la mateixa família independentista catalana.

La política d’aquest país ha de tornar a la serietat, a la precisió i a la responsabilitat. No és el mateix formular una sospita que efectuar una acusació d’autoria. Personalment no soc votant de Torrent, però aprecio moltes de les seves actuacions i compto amb ell de cara al futur de les responsabilitats a Catalunya. Per això em sap greu aquest error. En diré més: si l’hagués comès Quim Torra, m’hauria molestat menys pel poc que ja n’espero.  Vull que s’aclareixi aquest cas, però el més important és que anem reconstruint el seny col·lectiu.