DUES MIRADES

Mirades audaces

Tots sabem com de difícil és adaptar-se a la màscara, aquest adminicle que ens protegeix i alhora ens tanca, però en la limitació tenim un trampolí

1
Es llegeix en minuts
Mirades audaces

La màscara ens fa ser diferents. En la vida de cada dia i imaginant les situacions que encara no hem viscut amb el parapet i que, essent iguals, seran tota una altra cosa. S’imposarà la mirada. Ho deia fa uns dies una especialista en maquillatge: «Penso que la gent es maquillarà menys i, quan ho facin, se centraran en la mirada». Parlava de perfilar les celles i de reforçar les pestanyes. Es veu que és cert: es venen més productes per als ulls que no pas per a la pell. 

Però, posats a buscar autoritats en el tema, em quedo amb unes declaracions delicioses (i profundes, com sempre) de Pitu Roca. Tot el que diu traspua serenitat i reflexió. És un cambrer de vins, com ell mateix es defineix, però amaga un filòsof. Diu que «la màscara no és un problema; és seducció, perquè mirar exigeix audàcia. Fa que ens ensenyem a l’altre amb la veritat als ulls». Tots sabem com de difícil és adaptar-se a aquest adminicle que ens protegeix i alhora ens encastella, ens enforteix i ens entotsola. Per això reconforta pensar que en la limitació tenim un trampolí, que en la mancança hi ha el secret de noves percepcions. Que els somriures falsos perden davant les mirades audaces.