MIRADOR
Lectures arriscades
Extrapolar resultats electorals és un esport de risc extrem

Extrapolar resultats electorals és un esport de risc extrem. Prendre els marcadors de dos sistemes polítics propis, com el basc i el gallec, per hipotetitzar resultats del sistema polític espanyol extrema el risc. Sí que es pot, en canvi, analitzar amb prudència en quina mesura confirmen o qüestionen les tendències més reconeixibles.
Afirmen la majoria de les enquestes publicades que, en unes hipotètiques generals, Pedro Sánchez i el PSOE retindrien amb prou feines el que ara tenen. Això han aconseguit. A Euskadi surten una mica més del pou on havien caigut i a Galícia continuen tercers, amb el BNG en comptes de les Marees per davant. Però quan s’està en coalició en el Govern de l’Estat s’aspira a créixer fins a la majoria, no a mantenir-se com el primer.
Els socialistes recullen molt poc de la desfeta morada en els dos territoris. Pot ser que es degui a factors locals. Però també pot indicar que els vasos comunicants que acostumen a existir entre els electorats dels socis d’una coalició estan trencats. Els votants socialistes que se’n van anar a Podem fa cinc anys no es plantegen, de moment, tornar. O es queden a casa o se’n van amb d’altres, però no tornen a la llar socialista. Sembla que els dubtes sobre mantenir-se amb els recolzaments actuals o girar cap a acords amb Ciutadans no acceleraran, precisament, el seu retorn.
Moltes de les enquestes publicades per a Espanya anuncien un moderat desgast per a Podem en el Govern. Però perdre la meitat dels recolzaments a Euskadi i passar de segona força a extraparlamentari a Galícia recorda bastant una catàstrofe. Malgrat detenir la vicepresidència i un ‘pack’ de ministeris vistosos, Podem no rendibilitza el poder i la figura de Pablo Iglesias o ministres com Yolanda Díaz no han actuat com els accelerants electorals que solien ser.
En pocs anys, Podem ha passat de conformar un moviment transversal i poliàrquic, a convertir-se en un partit pensat per sostenir un líder i arribar al Govern. Potser això està recollint exactament. Res més contraindicat per a una coalició que un soci nerviós pels seus resultats.
Notícies relacionadesLa major part de les enquestes publicades per a Espanya expliquen que Pablo Casado s’estaria acostant a Sánchez amb la seva estratègia d’oposició frontal. Les més entusiastes, fins i tot, donen un empat tècnic. Que Casado hagi hagut d’inventar-se un tàndem amb Núñez Feijóo per poder gorrejar una mica de la seva lluent quarta absoluta a Galícia indica fins a quin punt no només no es confirma la tendència, sinó, més aviat, la contrària.
En temps real, el PP ha pogut testar dues maneres d’entendre la política i l’oposició. A Galícia, l’hereu del marianisme s’ha menjat l’aprenent de l’aznarisme, Ciutadans i Vox. A Euskadi, l’estratègia de frenar Vox competint en l’extrem només ha servit per donar entrada al Parlament basc a l’extrema dreta. A Pablo Casado li queda el temps que tardi el PP a cansar-se de perdre.