Lectures arriscades

Extrapolar resultats electorals és un esport de risc extrem. Prendre els marcadors de dos sistemes polítics propis, com el basc i el gallec, per hipotetitzar resultats del sistema polític espanyol extrema el risc. Sí que es pot, en canvi, analitzar amb prudència en quina mesura confirmen o qüestionen les tendències més reconeixibles.

Afirmen la majoria de les enquestes publicades que, en unes hipotètiques generals, Pedro Sánchez i el PSOE retindrien amb prou feines el que ara tenen. Això han aconseguit. A Euskadi surten una mica més del pou on havien caigut i a Galícia continuen tercers, amb el BNG en comptes de les Marees per davant. Però quan s’està en coalició en el Govern de l’Estat s’aspira a créixer fins a la majoria, no a mantenir-se com el primer.

Els socialistes recullen molt poc de la desfeta morada en els dos territoris. Pot ser que es degui a factors locals. Però també pot indicar que els vasos comunicants que acostumen a existir entre els electorats dels socis d’una coalició estan trencats. Els votants socialistes que se’n van anar a Podem fa cinc anys no es plantegen, de moment, tornar. O es queden a casa o se’n van amb d’altres, però no tornen a la llar socialista. Sembla que els dubtes sobre mantenir-se amb els recolzaments actuals o girar cap a acords amb Ciutadans no acceleraran, precisament, el seu retorn.

Moltes de les enquestes publicades per a Espanya anuncien un moderat desgast per a Podem en el Govern. Però perdre la meitat dels recolzaments a Euskadi i passar de segona força a extraparlamentari a Galícia recorda bastant una catàstrofe. Malgrat detenir la vicepresidència i un ‘pack’ de ministeris vistosos, Podem no rendibilitza el poder i la figura de Pablo Iglesias o ministres com Yolanda Díaz no han actuat com els accelerants electorals que solien ser.

En pocs anys, Podem ha passat de conformar un moviment transversal i poliàrquic, a convertir-se en un partit pensat per sostenir un líder i arribar al Govern. Potser això està recollint exactament. Res més contraindicat per a una coalició que un soci nerviós pels seus resultats.

Notícies relacionades

Bici metropolitana

Cent anys de Sarrià

La major part de les enquestes publicades per a Espanya expliquen que Pablo Casado s’estaria acostant a Sánchez amb la seva estratègia d’oposició frontal. Les més entusiastes, fins i tot, donen un empat tècnic. Que Casado hagi hagut d’inventar-se un tàndem amb Núñez Feijóo per poder gorrejar una mica de la seva lluent quarta absoluta a Galícia indica fins a quin punt no només no es confirma la tendència, sinó, més aviat, la contrària.

En temps real, el PP ha pogut testar dues maneres d’entendre la política i l’oposició. A Galícia, l’hereu del marianisme s’ha menjat l’aprenent de l’aznarisme, Ciutadans i Vox. A Euskadi, l’estratègia de frenar Vox competint en l’extrem només ha servit per donar entrada al Parlament basc a l’extrema dreta. A Pablo Casado li queda el temps que tardi el PP a cansar-se de perdre.