09 d’ag 2020

Anar al contingut

A peu de carrer

Les 'ucis socials' comencen a estar desbordades

JORDI V POU

Les 'ucis socials' comencen a estar desbordades

Joan Segarra

Les entitats continuem disposades a treballar fort per fer front a la situació. Però no tirarem endavant soles

Arriba l’estiu i sembla que la part més dura de la pandèmia s’acaba. Les dades de persones mortes van baixant i les ucis es buiden. Pendents de nous rebrots, ens comencem a adaptar a la nova realitat, sense oblidar els milers de persones que ens han deixat per sempre. No oblidem, sisplau. La Covid-19 ha causat un dolor terrible a moltes famílies. I ho ha fet de manera cruel. Va morir sol, sense comiats, sense dol. En el moment més àlgid de la crisi, quan no en teníem prou amb 24 hores al dia per fer front a les conseqüències que ja des del primer dia es van fer evidents, des del sector dèiem que ja hi hauria temps per fer la valoració de moltes de les coses que anaven passat i de les decisions que s’anaven prenent. La Covid ens ha portat una sèrie d’aprenentatges que no podem deixar passar. Així, caldrà parlar a fons del que ha passat a les residències i decidir models de futur.

Tampoc podem oblidar que al nostre país i en el conjunt del món, durant unes quantes setmanes, l’activitat productiva i econòmica es va aturar. I en aquell moment clau per salvar vides van ser els sectors de la salut i social, els que van continuar treballant sense descans per cuidar-se de les persones. Sense oblidar altres col·lectius també essencials, com el personal de neteja, transport, supermercats i d’altres.

La crisi ha fet sortir a la superfície moltes de les carències que la nostra societat arrossegava. Aquests sectors d’atenció a les persones, entitats i professionals, han demostrat una immensa capacitat de resposta, atribuïble sens dubte a la dimensió vocacional del sector. Però també s’han fet evidents les limitacions de recursos provocades per les retallades. És necessari no oblidar i proposar una revisió de les prioritats. Les polítiques vinculades a l’Estat del benestar han de ser centrals i els pressupostos públics han de reflectir la seva importància estratègica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I dins aquests sectors que cal reforçar i reconèixer, el sector social, una vegada més, queda relegat al final de la llista. En pocs dies ja hem vist alguns fets que ens fan pensar que podem tornar a quedar invisibilitzats i oblidats. Mentre nosaltres presentàvem ja durant la pandèmia una sèrie de propostes de reactivació econòmica i encara esperem respostes concretes, veiem com altres sectors econòmics van concretant ràpidament els imports i tipus d’ajuts que rebran.

Però aquesta vegada el sector no ho tolerarà. I no ho farà perquè sap que és l’última oportunitat que té per convertir-se en un sector reconegut i valorat. Si després del que ha passat tornem a la situació de fa un any, quan fèiem rodes de premsa reclamant la millora del finançament d’un sector al límit, sense respostes, voldrà dir que les administracions i les forces polítiques del nostre país han decidit no apostar pel sector.

Serà el moment dels Ferrovial, ACS, Eulen i altres. Fer negoci amb els serveis d’atenció a les persones com a model de país. El setembre, en l’acte d’entrega dels premis La Confederació 2019, el president Torra declarava que no era admissible un tercer sector infrafinançat i patint retards en els pagaments dels serveis. I nosaltres afegim: quan parlem d’un sector com el social, que fonamentalment és servei públic en tant que gestiona serveis de titularitat de l’Administració, a través de la contractació o la concertació, hem d’entendre que sector som tots. Ho són el personal públic dels serveis, les entitats del tercer sector col·laboradores i les professionals que les formen. Però també les administracions, les àrees de polítiques socials d’ens locals, d’organismes supramunicipals i, per descomptat, el departament de la Generalitat de referència. Per això necessitem més que mai anar junts, perquè els objectius són comuns. Quan les administracions i el sector van junts, les fites són més fàcils d’aconseguir. Salut de la mà del sector sanitari; educació, de la mà de la comunitat educativa; i treball, afers socials i famílies, de la mà del sector social.

Demanem reconeixement, recolzament, confiança i coordinació. Oferim la nostra experiencia i trajectòria, el model i treball conjunt per defensar i reclamar on sigui necessari(Govern, Parlament, Espanya, Europa) les necessitats del sector. Mentre es buiden les ucis dels hospitals, les ‘ucis socials’ comencen a estar desbordades. Les entitats continuem disposades a treballar fort per fer front a la situació. Però no tirarem endavant soles. Mà estesa. Només demanem respostes.