11 d’ag 2020

Anar al contingut

ELECCIONS BASQUES I GALLEGUES

Examen de revàlida

Examen de revàlida

Rosa Paz

Quan el lendakari, Iñigo Urkullu, i el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, van convocar eleccions al febrer a.c. (abans del confinament) el que estava en joc, a més de la ratificació de la majoria absoluta del PP a Galícia i de l’hegemonia del PNB a Euskadi, era si Pedro Sánchez, el seu acabat d’estrenar Govern de coalició amb Unides Podem i la taula de diàleg per a Catalunya passaven la revàlida. Feia just un mes que Sánchez havia sigut investit president amb els vots del PNB i les abstencions d’ERC i Bildu, i tant aquesta votació com el fet que es coalitzés amb Pablo Iglesias van coure en una part de l’espectre polític i social i fins i tot dins del mateix PSOE.

Així que aquells comicis, que va caldre posposar per l’estat d’alarma i el confinament general de la població, havien de ser la primera prova per conèixer l’acollida dels electors a aquesta nova realitat, en dues comunitats autònomes amb presència nacionalista, dominant en el País Basc i amb menys implantació a Galícia, en les quals estan acostumats al llenguatge dels sobiranistes i no els espanten algunes expressions d’ERC, Bildu o JxCat.

Però les coses han canviat molt des del febrer. La pandèmia del coronavirus, que segueix aquí tot i que s’hagi aixecat l’estat d’alarma i la ciutadania torni a una certa normalitat, ha trastocat tots els paràmetres i, el més important, Sánchez i el seu Govern han sobreviscut a l’estat d’excepcionalitat, malgrat els esforços de la dreta per ajudar-los a caure. Així que, clar que Sánchez serà avaluat en aquests comicis, com ho seran tots els líders i partits, però els arriba havent superat, almenys amb un aprovat, una dura prova. El PSOE, de fet, no té possibilitats de guanyar en cap dels dos territoris, on Feijóo i Urkullu semblen imbatibles, però millorarà posicions davant les eleccions del 2016, en les quals van ser superats per En Marea i Podem. Ara seran, segurament, segons a Galícia i tercers, després del PNB i Bildu al País Basc.

Qui sí que sotmet la seva estratègia a l’escrutini dels electors és el líder del PP, Pablo Casado, que juga amb dues baralles diferents, una a cada un dels territoris. A Galícia, amb el moderat Núñez Feijóo, que si revalida la seva majoria absoluta, com tot fa preveure, posarà en evidència la política d’assetjament i demolició al Govern de Sánchez desenvolupada per Casado en els moments més durs de la crisi sanitària. El president gallec veurà reafirmada la seva posició i es reforçarà com a possible alternativa al lideratge del PP. Quedarà allà, en la reserva, per si arribés el moment de substituir Casado.

A Euskadi, Casado ha fet la seva aposta més personal i ha jugat les seves cartes a favor del PP més radical, a l’optar per Carlos Iturgaiz com a candidat i desplaçar el moderat Alfonso Alonso. Els sondejos auguren que els populars baixaran en vots i escons, malgrat que van en coalició amb Ciutadans. Si el moderat arrasa i el fonamentalista fracassa, el PP haurà de reflexionar i decidir.