03 d’ag 2020

Anar al contingut

El sobiranisme català

'Realos' i 'fundis'

Jordi Bedmar

'Realos' i 'fundis'

Carles Campuzano

Una de les debilitats de l'independentisme és que ha pretès governar ignorant les contradiccions del país

Fa uns dies el mític Daniel Cohn-Bendit, i arran de la irrupció amb molta força a les grans ciutats franceses de les candidatures verdes, afirmava, en relació amb els ecologistes, que «l’evolució pragmàtica no significa l’abandonament del corpus ideològic, sinó que gestionar una ciutat, un ‘land’, fins i tot un país, significa gestionar una societat carregada de contradiccions». Resoldre l’equilibri entre pragmatisme i coherència ideològica és sempre un punt cabdal per a qualsevol moviment polític disruptiu quan té èxit i assoleix el poder institucional. I justament, una de les debilitats més evidents del moviment independentista, en les seves actuals expressions partidistes, és que havent guanyat clarament les eleccions de l’any 2017, però també les de l’any 2015, ha pretès governar ignorant les contradiccions del país; ha preferit intentar desenvolupar un programa polític en el que la puresa ideològica, l’ètica de les conviccions i l'adreçar-te només als ‘teus’ s’imposessin al pragmatisme, l’ètica de la responsabilitat i l’aspiració d'adreçar-te a tots. Podem explicar l’error de la declaració unilateral d’independència, o la llei de desconnexió, des d’aquesta òptica, per exemple. O podem veure com es continua piulant a les xarxes com un activista, quan has esdevingut un governant.

La capacitat transformadora de la política en democràcia té molt a veure amb aquesta necessitat d’entendre les contradiccions de la societat i la complexitat de les qüestions que tenim plantejades, inclosa la qüestió de la sobirania i les identitats nacionals, que tan bé està recordant-nos en els seus últims treballs el filòsof basc Daniel Innerarity. Clar que assumir les contradiccions i la complexitat topa amb l’estratègia de la polarització, el simplisme del missatge a les xarxes socials i el maniqueisme d’uns contra els altres que tan bon resultat electoral fins ara ha donat en tot l’espectre polític els que han usat i abusat d’aquests plantejaments.

Per entendre el debat estratègic entre ERC i JxCat aquesta discussió és clau

En el temps que estem i en els que venen, la discussió en el món independentista tindrà molt a veure amb aquesta tensió. De fet, per entendre el debat estratègic entre ERC i JxCat aquesta discussió és clau. I la reconfiguració de l’antic espai que compartien Convergència i el PSC, amb la irrupció del PNC, també s’explica, en part, per aquesta tensió. Entre ‘realos’ i ‘fundis’, vaja, per seguir trobant similituds amb el moviment verd, en aquest cas l’alemany dels anys 80.

Es tracta de decidir si tens vocació de moviment de protesta o mentalitat de govern. Si t’instal·les en la lògica de la protesta, el bloqueig polític a Madrid, la inhibició en la política espanyola en els aspectes econòmics i socials claus per al país, la dificultat per entendre i assumir que manes a 18.000 policies i tens les competències d’ordre públic, seran la norma. Si estàs en la lògica del governar, entendràs que el diàleg amb voluntat d’arribar a compromisos sòlids i desbloquejar el conflicte, l’intervencionisme en els temes catalans que es decideixen a Madrid o l’assumpció plena, amb totes les seves conseqüències, de les responsabilitats que es deriven del fet de governar seran la teva guia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Potser alguns pensen que és possible ser a la protesta i al balcó de governant alhora. I no acostuma a funcionar; per als manifestants sempre hi haurà decepció i frustració quan els seus governants’ no els satisfacin; per al Govern sempre hi haurà afebliment de les institucions i de l’acció de govern en benefici de la justificació de la protesta.

El país necessita amb urgència governants que acceptin les contradiccions i la complexitat com a part essencial de la seva responsabilitat. La complexitat de les identificacions nacionals dels catalans, a més, ho aconsella, si és el que sobiranisme aspira a oferir un programa vàlid per a tothom, en termes nacionals; i encara més si aspira a superar els seus actuals límits. I també les contradiccions i complexitat derivades de les dificultats que hem d’afrontar amb la pandèmia de la Covid-19, en el context de les disrupcions globals i simultànies, que s’estan produint, ho fan imprescindible. No hi ha solucions fàcils ni simples que es puguin reduir a un tuit o a un llistat de bones intencions.

I és que la maduresa d’un moviment polític i el seu èxit transformador es demostra quan no aspires a governar només per als que t’han votat sinó per a la immensa majoria.