15 d’ag 2020

Anar al contingut

Al contraatac

No mixt

No mixt

Jenn Díaz

Malgrat que alguns encara els demonitzen, aquests espais s'acaben convertint en zones confortables per a moltes persones

Fa dues setmanes vaig escriure un text que portava per títol ‘Totes les vides’, per poder aprofundir una mica en la polèmica que hi ha sobre si les dones ‘trans’ han de ser subjecte polític o no del feminisme.

Avui parlo dels espais no mixtos, que alguns encara demonitzen, però que s’acaben convertint en espais confortables per a moltes persones. Quan parlem d’un espai no mixt no parlem d’un espai en el qual els homes estan vetats sense motius. Parlem d’espais no mixtos per generar confiança entre les persones que són en aquests espais, i les persones que hi són han de poder ser moltes i variades, amb un nexe comú: que són víctimes de l’heteropatriarcat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tot el que l’heteropatriarcat discrimina, jutja, invisibilitza i maltracta ha de tenir cabuda en l’espai no mixt: aquesta és la lògica amb què es determina qui pot ser i qui no a la zona no mixta de les manifestacions del 8-M. I és la lògica que jo utilitzo per identificar què és i què no és subjecte polític del feminisme, o almenys del que em representa.

Interseccions importants

Si la teva vida, la teva existència i la teva experiència són menyspreades pel sistema heteropatriarcat, ets subjecte de l’espai no mixt i del feminisme. Això no vol dir que hàgim d’uniformar. Dins d’aquest subjecte polític hi ha interseccions que són, per mimés importants que el purisme biològic que no entén de vivències. És més senzill: la definició parteix més aviat del que no ets. Si no ets un home privilegiat, cishetero, testosterònic i blanc, probablement el feminisme farà seva la teva lluita. És així com entenc jo la meva pràctica feminista.

El feminisme que em representa està subjecte no tant al gènere com a una mirada transformadora de la societat: la coeducació, la reforma horària, la redistribució de la riquesa, la responsabilitat de cures, l’urbanisme amb perspectiva de gènere, la cultura amb quotes, les mesures correctores de col·lectius minoritzats, la feminització del poder, la investigació especialitzada. Aquest és el camí ample per on transito. És el subjecte polític de tot el que em proposo canviar. Ja ho sé, ja, que tinc feina.