Els homes de Vox

Vox va tornar a negar la violència de gènere al Congrés. Una irada Macarena Olona va cridar que no accepten «que es criminalitzi l’home, que se’l faci potencial assassí i maltractador, perquè no acceptem que la violència estigui en l’ADN masculí». L’argument és aberrant i el van rebatre la resta dels partits, del PP a EH Bildu. Tots els que combaten la violència de gènere des de la justícia, la sanitat, la policia o els serveis socials impugnen aquest discurs. I l’ONU. Però res d’això importa. Perquè Vox es burla de la veritat. Ells parlen als homes. A uns homes en concret. Als que estan disposats a creure que hi ha un entramat nacional i internacional que els acusa d’assassins. Als que se senten perseguits per unes lleis que només busquen la protecció de les víctimes. I aquests homes no són qualssevol.

Vox parla als masclistes. Els encoratja, els dona coartada i els situa davant dels qui lluiten contra la violència de gènere. En aquest combat hi ha la majoria de la població, però es necessiten més i més veus d’homes que es neguin a ésser defensats/utilitzats per un masclisme que mata.