El món post-Covid

Una nova etapa

S'han pres decisions de forma raonable en condicions difícils i s'haurà de continuar fent així, sobretot si rebrota la malaltia i no tenim noves solucions

3
Es llegeix en minuts
Una nova etapa

Gerard Vila

De manera progressiva s'aixequen les mesures de restricció a la mobilitat que es van aprovar per limitar l’expansió de la covid-19. La pregunta que ens fem és què passarà ara. És ben probable que ningú no pugui assegurar-ho amb certesa, però tant de forma individual com col·lectiva haurem de prendre decisions.

Malgrat que hi ha hagut un allau de recerca sobre la covid-19 i el virus que la produeix, la manca d’informació contrastada segueix en molts casos perquè es necessita temps per fer la recerca. Hi ha diferents opinions sobre si hi haurà un rebrot de la malaltia, quan i de quina intensitat i hi ha gent que pensa que ja s’ha acabat com es va acabar el SARS. Però n’hi ha d’altres que recorden que el virus encara circula i que l’epidèmia està tot just començant en llocs d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Allà està començant l’hivern i serà molt difícil evitar l’arribada del virus els propers mesos

.

Preparar-se per al pitjor

Segueix la recerca sobre l’ús de fàrmacs coneguts per tractar la malaltia. Malauradament la hidroxicloroquina sembla que no serveix, però potser sí la dexametasona. Tant important és un resultat com l’altre, encara que aniria bé tenir una panòplia el més gran possible de tractaments. A tots ens agradaria disposar d’una vacuna que protegís els individus contra la infecció. Hi ha un centenar de projectes seguint diferents estratègies. No sabem encara si algun d’ells funcionarà i potser no n’hi haurà cap. Governs i empreses inverteixen mirant d’escurçar terminis però no hi ha cap certesa. Per tant el més lògic és detectar tot el que es pugui, prendre precaucions i està preparats pel pitjor.

Amb temps caldrà fer una reflexió ben completa sobre les decisions que han estat preses per aturar la covid-19 en un marc de gran incertesa. Tot el que sabem ens diu que si no s’haguessin pres mesures com les que s’han pres el nombre d’infectats potser hagués crescut fins arribat a un grau d’immunització que hagués aturat la infecció. En aquestes condicions el nombre de morts hagués pogut ser entre cinc i deu cops superior al que s’ha donat. Si la situació en els pitjors moments va ser dramàtica, el que hagués passat amb cinc cops més de malalts hagués estat una veritable catàstrofe. Es poden haver fet errors, però les mesures havien de ser, més o menys, les que han estat preses.

Es pot tractar d’anticipar què haurà canviat en la nostra societat després d’aquesta greu epidèmia. N’hi ha qui preveuen grans revolucions i altres que diuen que, un cop passat el xoc, el que vol la gent és oblidar-se’n i seguir com abans. Possiblement les coses aniran entremig. És possible que la pandèmia hagi accelerat tendències que ja havien començat com per exemple que s’incrementin les activitats que es poden fer des de casa. Ens hem acostumat a fer reunions per vídeo i és probable que es redueixin les reunions presencials quan impliquen viatges. Certs tipus de visites o viatges de turisme és ben possible que es redueixin disminuint l’impacte sobre el medi ambient dels transports. Hi havia veus que alertaven sobre la vulnerabilitat de la nostra societat quan depenem de productes essencials, incloent medicaments i aliments, que es fabriquen a milers de kilòmetres. Un cert nivell de relocalització d’indústries essencials és possible que es produeixi. I ha quedat greument en evidència la manera com tractem a la gent gran que no es pot valdre per ella mateixa.

La ciència, en el centre

Notícies relacionades

A més la crisi ha demostrat que certes maneres de ser governats no funcionen. A casa nostra han aparegut febleses que necessiten repensar quins serveis sanitaris volem i com volem que estiguin finançats i governats. Ha quedat en evidència que la ciència ha d’ocupar un lloc central en la nostra societat. En certs moments als polítics se’ls omplia la boca de ciència, però ja se n’estan oblidant un cop més. El repartiment de responsabilitats dels governs global, europeu, estatal, autonòmic i local han estat poc clares. Hem de buscar un bon equilibri entre aquests nivells i no sembla que els polítics s’hi estiguin posant.

La pandèmia és un esdeveniment catastròfic i impredictible. S’han pres decisions de forma raonable en condicions difícils i s’haurà de continuar fent així sobre tot si rebrota la malaltia i no tenim noves solucions. Hauria de ser també la oportunitat de repensar aspectes en la nostra mobilitat, en com produïm aliments, medicaments o altres productes essencials i com acabem els nostres dies en edat avançada. I també com prenem decisions col·lectives, és a dir, com ens governem tots plegats.