12 jul 2020

Anar al contingut

Editorial

Racisme a Catalunya

Estefania Escola

firma editorial català

Racisme a Catalunya

El Periódico

La xenofòbia ha de ser combatuda en totes i cada una de les seves expressions. En el cas de la violència policial, amb redoblats esforços

Amb l’eco de les protestes antiracistes dels Estats Units, dos episodis ocorreguts a Catalunya delaten l’ombra de la xenofòbia als nostres carrers: l’atac violent d’una presumpta patrulla ciutadana a un pis ocupat per joves migrants a Premià de Mar (Maresme) i l’aparició d’un àudio en el qual sis policies a Sant Feliu Sasserra (Bages) humilien un ciutadà negre amb greus insults racistes i vexacions. Són situacions molt dispars i totes dues inacceptables. Mentre que la situació del Maresme esclata després de mesos de convivència conflictiva, l’actuació dels mossos destil·la una violència institucional intolerable

Fins a 50 persones van participar en l’assalt al pis de Premià de Mar. Es van llançar pedres contra el balcó i alguns atacants van aconseguir enfilar-se per la façana principal i entrar a l’immoble. Un dels joves migrants va resultar ferit. Va ser necessari un important desplegament policial per aturar l’aldarull. Darrere d’aquest atac hi ha un ànim justicier i populista encoratjat per les xarxes socials, però també la degeneració d’una situació d’indefensió dels veïns que mai s’hauria hagut de produir. 

En els últims quatre anys, diversos joves migrants han passat per aquest pis de Premià de Mar. Els veïns assenyalen l’agressivitat dels últims. Les baralles entre ells i les amenaces a la resta dels residents de l’escala eren habituals. Segons fonts policials, hi ha una minoria de joves migrants extutelats de la Generalitat que han optat per reunir-se en grups, ocupar vivendes i sobreviure amb la delinqüència. En el fons del problema, el cercle viciós de l’exclusió. Si no hi ha papers, no hi ha permís de treball. Sense treball, no hi ha papers. Tampoc possibilitat d’accés al mercat de lloguer.

Al final, els ocupants del pis atacat han sigut traslladats a un altre lloc. I el que resulta necessari per a la seva protecció acaba sent demolidor per a la convivència. Que les patrulles ciutadanes aconsegueixin fer efectives les demandes dels veïns trenca la confiança en la legalitat i les institucions, afegeix capes de violència al problema i desdibuixa les fronteres entre víctimes i culpables. Un i altre paper pot ser encarnat per la mateixa persona. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Al cor de la qüestió hi ha la necessitat de conformar unes lleis que permetin viure amb dignitat a les persones que només volen treballar i llaurar-se un futur. Així com incloure la reincidència de furts i robatoris en la reforma penal. Les agressions generen un lògic cansament i temor en la ciutadania. Davant del conflicte, el reduccionisme populista troba el seu caldo de cultiu. Les patrulles veïnals són una reacció que només agreuja el conflicte, situa la ciutadania en una lògica repressora impròpia i provoca dinàmiques que discriminen col·lectius sencers. El comportament d’uns migrants en concret no pot criminalitzar altres migrants. 

El cas del jove negre que va poder gravar els insults racistes que va patir per part de sis mossos el 2019 situa la violència racista en el pla institucional. No només és inacceptable perquè l’exerceix una policia que està per servir el conjunt de la societat, sinó perquè delata una dinàmica arbitrària que, de facto, nega els drets ciutadans a una persona només pel color de la seva pell. El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha enviat una carta a tots els agents del cos en què remarca que no es tolerarà «cap actitud xenòfoba o discriminatòria». Però el cert és que fa més d’un any que els Mossos i Interior sabien de la denúncia i els agents seguien als seus llocs. 

La xenofòbia ha de ser combatuda en totes i cada una de les seves expressions. En el cas de la violència policial, amb redoblats esforços. És necessari dilucidar si el cas del Bages és un fet aïllat o delata un racisme sistèmic.