Totes les vides

Entenc els dubtes sobre sexe i gènere i els rols i les construccions culturals i socials que se’n deriven. Entenc que les dones han sigut un grup social infravalorat i que s’han de protegir. Ho puc entendre tot. De fet, treballar l’empatia i l’escolta activa forma part del treball que faig al considerar-me feminista: precisament perquè no vull parlar en nom de ningú ni invisibilitzar les diversitats que hi ha dins del moviment.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A mi, si el feminisme no té com a subjecte polític també les dones trans, no hi compteu. No crec que incorporar una dona trans al subjecte polític del feminisme sigui restar drets a les dones; en canvi, no considerar les dones trans el subjecte polític del feminisme sí que em sembla que resta drets a les dones trans. Encara diré més: els homes trans, que van començar a socialitzar-se com a dones, també han de poder formar part d’alguna manera de la lluita feminista. En definitiva, per a mi aquesta revolució busca garantir els drets, les llibertats i la protecció de totes les víctimes del sistema patriarcal; això inclou tantes vides i realitats que no m’atreveixo a delimitar el subjecte polític. 

Jo, en nom del feminisme, vull canviar el món. El món sencer. I això vol dir tallar d’arrel els privilegis, les narratives i les construccions fetes partint d’uns quants, vol dir tallar d’arrel les discriminacions tinguin la forma que tinguin, vol dir tallar d’arrel el que ens oprimeix. Si la meva lluita arracona –com el patriarcat– i amaga certes realitats, com pot ser la trans, deixa de representar-me. Si el feminisme ha de ser trànsfob, jo baixo.