21 d’oct 2020

Anar al contingut

Feminisme i transfòbia

Totes les vides

A Miguel Lorenzo

Totes les vides

Jenn Díaz

Si el feminisme ha de ser trànsfob, jo baixo

Hi ha qui diu que el subjecte polític del feminisme és només la dona. Hi ha qui parla de les dones com a femelles per deixar clares les diferències entre sexe i gènere. Ho han volgut denominar ‘feminisme radical’ i el seu discurs s’imposa en certs espais. Em considero feminista, i això vol dir alguna cosa més que lluitar per les dones i fer-ho sense matisos. Durant segles els homes han decidit per nosaltres, i l’última cosa que espero del moviment en què em sento més representada és que no escolti, no matisi o no parli en nom de totes. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Entenc els dubtes sobre sexe i gènere i els rols i les construccions culturals i socials que se’n deriven. Entenc que les dones han sigut un grup social infravalorat i que s’han de protegir. Ho puc entendre tot. De fet, treballar l’empatia i l’escolta activa forma part del treball que faig al considerar-me feminista: precisament perquè no vull parlar en nom de ningú ni invisibilitzar les diversitats que hi ha dins del moviment.

A mi, si el feminisme no té com a subjecte polític també les dones trans, no hi compteu. No crec que incorporar una dona trans al subjecte polític del feminisme sigui restar drets a les dones; en canvi, no considerar les dones trans el subjecte polític del feminisme sí que em sembla que resta drets a les dones trans. Encara diré més: els homes trans, que van començar a socialitzar-se com a dones, també han de poder formar part d’alguna manera de la lluita feminista. En definitiva, per a mi aquesta revolució busca garantir els drets, les llibertats i la protecció de totes les víctimes del sistema patriarcal; això inclou tantes vides i realitats que no m’atreveixo a delimitar el subjecte polític. 

Jo, en nom del feminisme, vull canviar el món. El món sencer. I això vol dir tallar d’arrel els privilegis, les narratives i les construccions fetes partint d’uns quants, vol dir tallar d’arrel les discriminacions tinguin la forma que tinguin, vol dir tallar d’arrel el que ens oprimeix. Si la meva lluita arracona –com el patriarcat– i amaga certes realitats, com pot ser la trans, deixa de representar-me. Si el feminisme ha de ser trànsfob, jo baixo. 

Temes: Feminisme Dones