Model de ciutat
Barcelona, any zero
Urgeix que encertem la recepta per aquesta Barcelona tan tocada, tan convalescent, tan estimada
talls /
Els barcelonins, diu un amic meu, som porucs a l’hora de sortir del nostre barri. La Covid ens ha tret l’opció d’allunyar-nos de casa, i quan ens hem pogut anar movent hem trobat una ciutat molt diferent a la d’abans de la pandèmia. Amb menys cotxes i turistes, sense poder anar despistats per no xocar, la nostra mirada és més curta. Ens revela imatges que no havíem sabut mirar, a base de tant veure-les. Algunes, com les cues de la gana, són terribles. Però també en recupera altres de més boniques, de façanes i llocs.
Diumenge, en un Montjuïc sense exàmens de conduir ni macroconcerts, vaig passar per camins estrets i gairebé buits, un entorn verd que ni set mil plataformes de cine i sèries poden reemplaçar. La ciutat té un pulmó verd que, Exposició Universal amunt, Jocs Olímpics avall, els barcelonins amb prou feines trepitgem. I el mateix passa amb la Sagrada Família o el parc Güell. A l’aixecar-se el vel del turisme ens retrobem amb espais que gairebé havíem donat per perduts. L’especulació cedeix terreny, momentàniament. S’abaixen els preus a les terrasses de la Rambla, la Boqueria intenta tornar a ser un mercat i no un parc d’atraccions, i els lloguers turístics es panseixen sense clients. Si no anem amb compte en la desescalada, res d’això durarà.
Sí, ni el turisme ni l’automòbil desapareixeran del tot, tot i que sigui perquè moltes llars en depenen. Però caminant per aquesta Barcelona en animació suspesa, amb el record dels morts, i l’ombra negra de la crisi econòmica, el totalitarisme i la polarització a sobre, trobo refugi en la brisa i el silenci d’uns carrers rehumanitzats. I penso que no, que mentida, que ‘tot no anirà bé’, però que tenim l’obligació d’intentar que almenys sí que vagi millor. Ja hem vist amb els estudis de la hidrocloroxiquina i la Covid que algunes medicines, tot i que útils per a certes malalties, també ens poden acabar matant. Urgeix doncs que encertem la recepta per aquesta Barcelona tan tocada, tan convalescent, tan estimada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
