31 d’oct 2020

Anar al contingut

MIRADOR

Balanç polític de la pandèmia

DAVID CASTRO

Balanç polític de la pandèmia

Joaquim Coll

La coalició entre el PSOE i Unides Podem no es trencarà, ha après a suportar les seves contradiccions i a trampejar les crítiques

L’hecatombe sanitària tenia moltes possibilitats de convertir-se en la tomba política de Pedro Sánchez per la debilitat de la seva posició. No només és el president del Govern amb menys vots de la democràcia, sinó que per tirar endavant la investidura va haver de fer una coalició finalment amb qui no volia. A més, la dependència parlamentària d’ERC tornava a deixar la legislatura en mans d’algú molt poc fiable.

Quan va esclatar la pandèmia, la coalició governamental s’acabava d’estrenar i les seves promeses socials se sostenien en una previsió de moderat creixement que el coronavirus va enfonsar de cop. Finalment, al marge del debat sobre quantes persones han perdut la vida a causa de la Covid-19 (28.000, 38.000 o 44.000), totes les xifres són terrorífiques i el mal emocional és enorme.

Sobreviure a aquest escenari semblava impossible tenint en compte que Sánchez no és cap gran líder i la seva comunicació és enllaunada i buida. I, no obstant, no només en surt viu sinó reforçat, amb més opcions de pacte al Congrés que quan va obtenir la investidura. Cs ha decidit per fi tornar al «centre moderat» i ha jugat bé les seves escasses cartes en aquesta crisi. Com que el PNB no deixarà caure el Govern, l’abstenció d’ERC ha deixat de ser imprescindible i Gabriel Rufián està irritadíssim sense que s’atreveixi tampoc a quedar-se fora de joc.

En canvi, el PP de Pablo Casado ha fracassat en la seva ofensiva contra el Govern, amb una gestió sanitària que se salda amb més encerts que errors per part de Salvador Illa. L’actitud sempre educada i serena del ministre ha sigut un saludable contrapunt al clima de confrontació. En el terreny econòmic, l’Executiu d’esquerres hi ha posat el coll amb una política que no s’havia vist mai abans en ajuts i mesures socials que mitigarà el dur cop de la crisi. A Europa falta per tancar l’ambiciós pla de reconstrucció, però la proposta de la Comissió i de l’eix franco-alemany és favorable als interessos d’Espanya.

Allargar la legislatura

Així doncs, la coalició entre el PSOE i Unides Podem no es trencarà. Ha après a suportar les seves contradiccions i a trampejar les crítiques. Pablo Iglesias va ser renyat per Nadia Calviño en l’afer de la reforma laboral sense desencadenar una crisi interna. El líder morat s’ha ficat solet en uns quants merder però sense més conseqüències, i ni li passa pel cap fer un Varoufakis, o sigui, marxar donant un cop de porta.

A més, hi ha una part dels seus, començant per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i seguint pel cap d’Esquerra Unida i ministre de Comerç, Alberto Garzón, que es mostren oberts a explorar un acord pressupostari que inclogui Cs, sense que Iglesias se n’hagi desmarcat.

El balanç polític de la pandèmia reforça el Govern, que té ara més opcions d’allargar la legislatura, cosa que no exclou el recanvi en alguns ministeris, particularment a Interior si Fernando Grande-Marlaska no aconsegueix sortir de la diana. Una vegada que l’emergència sanitària està sota control i l’economia té millors expectatives de cara a l’estiu, Sánchez afronta la reconstrucció del país amb més oxigen de l’esperat.