Tensió social als EUA
Steinbeck i Lee a l'Amèrica de Trump
L'assassinat de Floyd ha encès l'espurna d'una rebel·lió que reclama justícia social i que pot acabar en una revolució
zentauroepp53552501 u s president donald trump boards air force one with first 200527201019 /
Durant les últimes setmanes als Estats Units s’han succeït una sèrie d’esdeveniments que conjuguen una dramàtica estampa on conflueixen la pandèmia, l’enfonsament de l’economia i la mobilització de la població afroamericana. Mai aquests tres eixos havien coincidit en el mateix període espaciotemporal, mai la seva virulència s’havia mostrat tan descarnada i mai la violència havia sigut tan aclamada des de les posicions de poder polític.
Ni durant la pandèmia de la influença del 1918, que va causar 675.000 morts només als EUA; ni el 1929, durant la Gran Depressió; ni durant les lluites pels drets civils dels anys 60 s’havia vist un líder polític incendiar la societat de la manera que ho està fent Donald Trump. És difícil trobar lideratges polítics tan mesquins. Fins i tot aquells que, com Trump, es consideraven defensors de l’ordre públic, com és el cas de Nixon, van intentar d’alguna manera bastir ponts amb la comunitat afroamericana en els moments de més tensió social.
L’assassinat de George Floyd a Minneapolis, una de les ciutats més multiculturals del país, però també amb més problemes de segregació, ha tornat a posar sobre la taula dos dels grans mals d’aquest país: la desigualtat i el racisme. Durant la pandèmia la comunitat afroamericana ha sigut una de les més castigades, especialment en grans ciutats com Detroit, Chicago o Nova Orleans, on l’impacte en aquest col·lectiu ha sigut desproporcionat.
Factors de risc
S’apunten diverses raons en aquest sentit. D’una banda, la segregació laboral preexistent, una gran majoria d’afroamericans treballa en sectors essencials i, per tant, més exposats. De l’altrae, els afroamericans pateixen més índexs d’obesitat, diabetis i altres malalties amb una prevalença més gran del virus. Al que s’ha dit anteriorment, cal afegir-hi que també aquest col·lectiu té el doble de probabilitats de no tenir assegurança de salut o de viure en zones on no arriba l’atenció mèdica.
La situació de desigualtat estructural prèvia instal·lada en la societat nord-americana s’ha agreujat encara més amb la Covid-19, i l’últim assassinat en mans de la policia ha fet encendre l’espurna d’una rebel·lió que reclama justícia social i que podria convertir-se, fins i tot, en una revolució.
Trump continua amb la seva estratègia polaritzadora, encenent els ànims, utilitzant el llenguatge dels segregacionistes i encoratjant a la repressió en lloc del diàleg, tot amb la mirada posada en les presidencials del novembre. Falta veure que aquest sigui el camí de la victòria. Des del bàndol demòcrata només se sent un silenci còmplice que abdica de les lluites pels drets civils de Luther King i Robert Kennedy. Altres veus estan ocupant el seu lloc, procedents de la comunitat afroamericana, que no estan disposats a deixar-se ofegar i volen canviar les coses per aconseguir-ho. Ells serien avui els protagonistes de les novel·les de John Steinbeck i Harper Lee.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
