En memòria de tots ells

Sense previ avís i amb una crueltat indescriptible, el destí ha posat a prova la humanitat aquest 2020. Milers i milers de persones han mort a Espanya per culpa d’un virus traïdor que ens va sorprendre quan crèiem estar fora de perill de pandèmies com les que van castigar Europa a l’edat mitjana.

Resistirem i vencerem. Recuperarem la normalitat. Tornarem als nostres llocs de treball, als nostres projectes, a les nostres il·lusions. Reprendrem el pols econòmic i, més endavant, tornarem a omplir els teatres, les sales de cine i els estadis de futbol. I tornarem a somriure sense mascareta... però ningú ens tornarà ja els milers de persones que han marxat, deixant en les seves famílies i les seves amistats una empremta irreemplaçable, un reguitzell de dolor i d’emocionat record.

Des de Prensa Ibérica, el nostre reconeixement cap a tots ells, i el nostre afecte cap als seus éssers estimats. Els nostres diaris, que aquests dies de dol oficial llueixen en primera pàgina un crespó en senyal de dol i homenatge, han sigut durant les últimes setmanes testimonis d’un drama indescriptible.

Avis, nens i adults

Amb aquestes paraules vull expressar el meu respecte més profund per la nostra gent gran, que tant han patit els pitjors efectes de la pandèmia. Ateses les circumstàncies, molts van marxar en solitud en un tràngol dur que hem viscut amb una insuportable impotència. Que des d’aquí vagi la meva admiració i la nostra gratitud a aquesta generació que tant va lluitar pel progrés i el benestar que, com a societat, hem aconseguit i que tant va fer per consolidar la democràcia i la convivència de què avui disfrutem a Espanya.

També el meu reconeixement als nostres nens i adolescents que, confinats a casa i sovint sense arribar a comprendre la dimensió del problema, han acceptat amb serenitat unes normes que, pel bé comú, els han apartat de les classes, els jocs i els amics.

També és digna de lloança la maduresa amb què, en general, els adults han afrontat les dificultats. Uns quedant-se a casa a cura dels seus i altres, per la seva professió, assumint riscos i anant a treballar per garantir als altres els serveis essencials.

Onada de solidaritat

Gràcies als metges i infermers, als transportistes, als agricultors i ramaders, als caixers del supermercat, als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Gràcies, sense excepció, a tots els professionals que, amb la seva tasca, han garantit els nostres serveis bàsics en ple estat d’alarma. I gràcies també, per descomptat, als nostres periodistes, que no han faltat mai al seu compromís amb els lectors i han protegit, amb el seu esforç i dedicació, el dret a la informació dels ciutadans en una conjuntura certament complexa.

Enmig de tanta adversitat, l’onada de solidaritat a què hem assistit els últims 80 dies és motiu d’orgull col·lectiu. Les iniciatives veïnals per assistir els més desfavorits, els ajuts posats en marxa per administracions, fundacions i entitats de tot tipus, les nombroses donacions que han fet les empreses i les accions que, en general, ha impulsat la societat civil per alleujar el dur impacte d’aquesta crisi ens recorden que la generositat també és inherent a la condició humana.

Em produeix satisfacció que Prensa Ibérica hagi contribuït al bé social no només a través d’una cobertura informativa permanent i de qualitat, sinó també de projectes que han ajudat els altres. Els nostres diaris i revistes, per exemple, s’han distribuït de forma gratuïta a l’hospital de campanya d’Ifema, on també s’han donat llibres d’Alba Editorial.

Els lectors han comptat de forma gratuïta amb un servei telefònic per resoldre els seus dubtes mèdics i un consultori de psicologia per assistir qui ho ha necessitat durant aquest temps. I també hem donat veu, entre molts altres col·lectius, als treballadors autònoms i els petits empresaris, que amb tanta incertesa han viscut l’aturada de l’activitat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A Prensa Ibérica creiem en l’ésser humà. Estem convençuts que, junts i amb la determinació que ens caracteritza, tirarem endavant i derrotarem el virus.

Vam caure a terra, és veritat. Però el coratge i la dignitat de la nostra societat civil ens han posat de nou drets. Toca aixecar-se, treure’s la pols i tornar a caminar. Toca reinventar-nos en un món que, com a conseqüència d’aquesta crisi, canviarà.