13 jul 2020

Anar al contingut

Tres plagues

Turistes a l’antiga Acròpolis, a Atenes.

AP / DANIEL OCHOA DE OLZA

L'efecte papallona

Rafael Jorba

El fet diferencial de l'actual pandèmia és la globalització, tant del treball com de l'oci.

No s’ha de recórrer a la novel·la, com és ara el cas de ‘La pesta’ de Camus, per evocar les pandèmies que cíclicament han assolat la humanitat. Un dels primers relats històrics detallats el devem a Tucídides. Al llibre II de la seva ‘Història de la Guerra del Peloponès’ descriu la plaga d’Atenes que va devastar la ciutat estat l’any 430 aC.

L’epidèmia va arribar per mar: «Va començar en terres d’Etiòpia, que són a dalt d’Egipte, i després va descendir a Egipte i a Líbia; es va estendre per la terres del rei de Pèrsia i d’allà va entrar a Atenes, i va començar al Pireu [...]. Poc després va envair la ciutat alta i es va escampar per tot arreu». «Parlo com qui ho sap, ja que jo mateix vaig ser atacat per aquest mal», explica el pare de la historiografia científica.

Des d’aleshores les epidèmies han sigut cícliques –del bacil de la pesta al virus de la grip espanyola–, però la diferència amb la Covid-19 és la velocitat de propagació. Una plaga medieval va tardar vint anys a viatjar d’Àsia al port de Marsella i la grip espanyola, un any a arribar a tot el planeta. El coronavirus s’ha propagat com un llamp: va aparèixer al desembre a la Xina i el 8 de març se n’havien registrat casos en un centenar de països.

Els virus són sedentaris, sense un altre mitjà de locomoció que el cos a cos. El fet diferencial de l’actual pandèmia és la globalització, tant del treball com del lleure. L’anomenat efecte papallona, descrit pel matemàtic i meteoròleg Edward Lorenz, s’havia utilitzat fins ara per explicar el canvi climàtic o els vaivens dels mercats.

Ara ho hem vist també en el cas de la Covid-19: un esdeveniment local es difon pel conjunt del planeta com el lleu moviment de les ales d’una papallona. Més enllà del factor diferencial de la velocitat de propagació i del caràcter global de l’actual epidèmia, el seu impacte s’assembla a la devastació descrita per Tucídides en la plaga d’Atenes en, almenys, tres factors.

Primer, la incidència en els sanitaris: «La malaltia era tan contagiosa que atacava els metges». Segon, l’aparició de formes graduals d’anomia, és a dir, de degradació de les normes de conducta: «Els que s’havien escapat del mal [...] presumien escapar després de totes les altres malalties que vinguessin». I tercer, l’impacte polític: «Els atenesos van començar a canviar d’opinió i maleir Pèricles, dient que era la causa de tots els mals».