16 jul 2020

Anar al contingut

Dues mirades

8-M i la foguera

8-M i la foguera

Emma Riverola

El feminisme no mata. Déu meu. Tot i que quedava prou bé l’acusació del 8-M com a epicentre de la pandèmia. I l’informe de la Guàrdia Civil estava ben arreglat. Però res, la foguera haurà d’esperar. La lògica s’imposa i les proves s’enfonsen. L’informe forense del cas 8-M destaca el que era obvi: les manifestacions del 8-M no van ser pitjor que qualsevol esdeveniment esportiu o que les nits a les macro discoteques o el transport públic. ¿Pensem en el metro en hora punta? Naturalment, hauria sigut millor que tot això no s’hagués produït, que l’alerta sanitària hagués saltat abans, però aquesta constatació no justifica la insistència a fixar el 8-M a la diana. I l’afany ha existit, no només per part del masclisme reivindicat. 

Un dia es focalitza en el 8-M l’expansió del virus i un altre s’assenyalen les seves reivindicacions com a detonador del vot populista, especialment en les classes menys afavorides. Com si el feminisme fos el caprici dels acabalats. La lluita feminista és present en totes les classes. El Dia Internacional de la Dona ho recorda. Oblidar-ho només dona suport al masclisme.