10 d’ag 2020

Anar al contingut

DESESCALADA CULTURAL

No ho compliquem més

No ho compliquem més

Isabel Sucunza

Aquest mes d'instruccions que semblen ordres ens ha servit als llibreters per acabar aprenent a llegir aquell idioma tan asèptic que gasten tant el 'BOE' com el 'DOGC'

Ja fa tres setmanes que les llibreries i la resta de les botigues treballem amb les condicions canviants d’allò que anomenen «la desescalada del confinament»; amb les seves fases i mitges fases caracteritzades cada una per les seves mesures més o menys absurdes, més o menys lògiques. La sensació des d’aquest costat del taulell és eufemísticament desconcertant, literalment incomodíssima i pressupostàriament una ruïna, i tot i que l’objectiu «no morir-nos tots de cop» és fàcil d’entendre i molt plausible en els termes del bé comú, alguns dels mètodes que ens proposen per aconseguir-ho no deixen de tenir un toc de lluita contra gegants invisibles i ves a saber si invencibles directament.

Aquest mes d’instruccions que semblen ordres, prohibicions fetes passar per consells i requeriments que converteixen l’acte de visitar una llibreria en una gimcana ens ha servit als llibreters per acabar aprenent a llegir aquell idioma tan asèptic que gasten tant el ‘BOE’ com el ‘DOGC’. Per exemple, ara sabem que quan diuen «aquesta setmana només podreu obrir amb cita prèvia», no volen dir que qui no hagi trucat abans per reservar torn es quedarà a la porta sota l’amenaça de ser multat, sinó que convé pactar amb la gent en quin moment del dia vindrà per assegurar-nos que aquí dins no s’ajuntaran més persones que les permeses, cosa que també és relativa: l’aforament també depèn tant de la superfície com del nombre de llibreters de cada negoci.

No ens ha sigut fàcil aprendre a interpretar aquest idioma pel simple motiu que entendre’l se’ns ha fet necessari en un moment en què tots estàvem molt perduts i bastant necessitats d’algú autoritzat que ens digués exactament què fer. Per això no s’entén que aquests dies encara hi hagi mitjans que facin notícia literal de cada directiva general que surt publicada (o fins i tot abans) als butlletins oficials.

Barreres i més barreres

Aquesta setmana ha començat a circular la notícia que les llibreries, ara, gairebé un mes després de tornar a obrir, haurem de cobrir les prestatgeries i les taules amb alguna barrera física que impedeixi que el públic pugui tocar els llibres. Parlen de plàstics, metacrilats... Barreres i més barreres. Una senzilla trucada al Gremi de Llibreters per part dels periodistes que firmen aquestes notes hauria servit per no fer que les coses semblin més complicades del que ja són. Amb aquesta normativa, que sembla nova però no ho és, s’insisteix simplement a garantir que els llibres no siguin manipulats per més gent que la que ja els toca al seu camí de la impremta a la llibreria. No farà falta ficar-los en peixeres ni res semblant sempre que algú responsable del negoci estigui atent i pugui avisar que no es poden tocar.

Una de les coses més gratificants d’aquests dies és veure com qui ens visita somriu quan veu que tot aquí, en viu, resulta molt més senzill a com l’hi han pintat abans de venir; això també és veritat.