24 d’oct 2020

Anar al contingut

Dades i confiança

La ’consellera’ de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, en una rueda de prensa el 4 de mayo.

MARC BATALLER

L'obsessió per portar la contrària

Joaquim Coll

El desgavell descomunal sobre les xifres de morts a Catalunya acaba suscitant seriosos dubtes sobre el control de la pandèmia

Quan a la voluntat de comptar diferent només amb la finalitat de desmarcar-se del Govern espanyol s’hi afegeix una gestió deficient de les dades per part del Govern de la Generalitat, el resultat és un desgavell descomunal que acaba suscitant seriosos dubtes sobre el control de la pandèmia. Divendres passat, el director d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que al llarg de tots aquests mesos s’ha caracteritzat en les seves intervencions per una exquisida mà esquerra i paciència, va sorprendre tots mostrant la seva profunda «preocupació» per les «incongruències» en les xifres que transmeten diàriament les autoritats catalanes.  Aquell dia, van notificar 635 morts de cop. «Hem d’estar molt pendents del que passa perquè no és fútil que no puguem saber què està passant ara mateix a Catalunya». I va afegir que, «si no se soluciona aquest problema en els pròxims dies, al nivell més alt hauran de tenir les discussions i les negociacions necessàries per garantir la seguretat no només de tots els catalans, sinó de tots els espanyols». 

Simón evidenciava així el que feia setmanes estava passant amb les dades de Catalunya, des d’una fluctuació excessiva en el nombre de morts i nous contagis fins a una falta d’informació quant a noves hospitalitzacions i ingressos a ucis. És cert que totes les autonomies han tingut dificultats per recopilar la informació, sobretot al principi de la pandèmia, i que estan sotmetent les seves sèries històriques a una permanent revisió. Per exemple, la Comunitat de Madrid trasllada amb retard a Sanitat dades de nous contagis i després actualitza les seves xifres, cosa que s’ha interpretat com un intent per aparentar una evolució més favorable amb l’objectiu polític d’avançar més ràpid en la desescalada. Però el desgavell català no té comparació. El paradoxal no és que per part de la consellera Alba Vergès hi hagi una voluntat d’amagar les xifres reals, sinó que el caos es genera a partir de l’obsessió inicial de portar la contrària al Ministeri de Sanitat. 

Quim Torra va imposar a mitjans d’abril una manera de comptar diferent, fent una ostentació de transparència davant l’opció metodològica més estricta triada pel ministeri que dirigeix Salvador Illa. Des d’aleshores, el Govern utilitza dades de les funeràries i accepta com a contagis confirmats no només les proves PCR positives (que són les úniques que valida Sanitat), sinó totes les que tot i donar un resultat dubtós, el pacient té símptomes compatibles amb la infecció. Igualment comptabilitza les morts que han donat positiu en un test ràpid i fins fa poc també les morts que un metge forense havia certificat com a «possible Covid-19». D’aquesta forma, les morts a Catalunya s’elevarien, segons la Generalitat, a prop de 12.000 (gairebé el doble que les oficials de Sanitat) i els contagis superarien els 222.000 (quatre vegades més). 

Sens dubte es tracta d’un despropòsit que l’únic que ha creat és més confusió. Fins i tot sent cert que al principi de la pandèmia hi va haver un excés de morts, sobretot en les residències de gent gran, que per falta de PCR no apareixen a les xifres oficials, i que aquest fet haurà de ser avaluat en algun moment, el que no té sentit és trencar una sèrie estadística que permet observar amb rigor l’evolució de l’epidèmia. En la seva obsessió per desmarcar-se del Govern d’Espanya, Torra ha creat un embolic monumental en les àrees sanitàries que han d’obtenir diferents fonts d’informació, generant possiblement duplicitats i errors. Tot i que Vergés afirmés en la seva rèplica a Simón que «només el Govern coneix el que passa a Catalunya», el cert és que les dades que subministren a la ciutadania no són gaire fiables. El sistema sanitari català té des de fa moltes setmanes els recursos necessaris per fer proves PCR a qualsevol cas sospitós i informar així amb el màxim rigor metodològic en lloc de comptar diferent. 

Aquesta obsessió per portar la contrària s’ha traslladat també a la unitat territorial de la desescalada. El Govern va rebutjar les províncies i va apostar per unes regions sanitàries que ningú coneixia. En el cas de la regió metropolitana la va subdividir en tres àrees, formant Barcelona ciutat un enclavament que en la fase 1 ha quedat aïllada de la resta, també de l’Hospitalet, i per tant sobre el paper els residents a la capital no poden sortir-ne ni la resta entrar-hi. Un cas únic a Espanya. Els alcaldes metropolitans exigeixen que es posi fi a aquest altre despropòsit del nacionalisme.