30 nov 2020

Anar al contingut

Acord amb el PSOE i UP

GRAFCAV172. SAN SEBASTIÁN (GIPUZKOA), 11/11/2019.- El coordinador general de EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha afirmado este lunes en San Sebastián que si no se aborda la agenda vasca democratizadora el Estado español está condenado a la inestabilidad y autoritarismo. EFE/Gorka Estrada.

Gorka Estrada (EFE)

EH Bildu: la nova centralitat basca

Gemma Ubasart González

L'esquerra 'abertzale' ha passat a ser un actor protagonista a l'escena estatal. Ja no només és el PNB el que fa i desfà a Madrid

Dos titulars d’aquest divendres al diari ‘Gara’ (edició digital) mostren molt bé el que pot significar per a l’esquerra ‘abertzale’ el pacte a tres per la derogació de la reforma laboral que es va signar dimecres a la nit entre el PSOE, Podem i EH Bildu. Els dos són d’Iñaki Iriondo, històric periodista polític del diari, i abans de l’‘Egin’: ‘EH Bildu i Podem reforcen el que es va firmar davant d’un PSOE pressionat’ i ‘Tres logotips a sobre del text i tres firmes a peu de pàgina, un canvi de paradigma’. Per un costat, s’apuntaria l’aposta d’aquest espai polític per seguir alimentant una triangulació progressista i plurinacional. Blindar la correlació de forces sorgida de la moció de censura i posteriorment de la investidura del dia de Reis, amb ressonàncies al pacte de Sant Sebastià (que va fer possible el desencadenament de la Segona República). Fer política per maximitzar els recursos disponibles. Des de la recuperació democràtica, mai l’esquerra del PSOE i les nacionalitats històriques havien tingut tanta potencialitat de marge de maniobra en la vida política espanyola. Per un altre costat, es celebraria el fet que l’esquerra ‘abertzale’ passa a ser un actor protagonista a l’escena estatal. Ja no només és el PNB el que fa i desfà a Madrid, sinó que EH Bildu troba el seu espai d’incidència i de consecució d’avenços pel país i per les majories socials. És ja possible arribar a acords entre ‘abertzales’ i socialistes.

Tant és el que passi el dia després: el soroll de la patronal o de l’ala jacobina del PSOE fins i tot és bo des del seu punt de vista. Tampoc és rellevant que l’acord només acceleri el que ja tenien en l’acord de govern entre el PSOE i Podem (o que socialistes van pactar amb el BNG per donar recolzament a la investidura). L’important és que aquest pacte situa l’esquerra ‘abertzale’ en una nova centralitat en el marc basc. Moltes coses han passat després que el 20 d’octubre del 2011 ETA declarés el cessament definitiu de la seva activitat armada (amb el posterior desarmament i dissolució). S’ha obert un nou cicle polític a Euskadi i Navarra amb absència de violències. És en aquest context que en el camp de l’esquerra i el sobiranisme es reconstrueix espai polític, social i cultural. EH Bildu neix d’una confluència de subjectes que provenen de l’antiga Herri Batasuna, però també de la seva escissió ‘pacifista’ Aralar, i de la comunista Alternatiba (que surt d’Ezker Batua-Esquerra Unida). EH Bildu recupera al llarg d’aquests anys el pols del carrer renovant i teixint llaços amb moviments socials i sindicals.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El 12 de juliol es celebren eleccions a Euskadi. L’objectiu de l’esquerra ‘abertzale’ és ser un actor imprescindible en les futures negociacions de govern. Recuperar els millors resultats de l’espai en unes autonòmiques (2012: 277.923 vots i 21 diputats). I arrossegar al màxim el vot dual que els recolza només a les conteses generals (al 2011 Amaiur obté 334.498 vots i al 2019 EH Bildu, 300.796). Aquells que el segon diumenge de juliol anaven a votar PNB, Podem o tenien previst quedar-se a casa potser s’ho pensen. En l’opinió publicada s’ha posat molt accent en els primers. No descartaria la importància dels segons i tercers.