30 maig 2020

Anar al contingut

Anàlisi

El coronavirus i el despertar fals de la naturalesa

JOSEP GARCIA

El coronavirus i el despertar fals de la naturalesa

Alejandro de Juan Monzón

Difondre una imatge idíl·lica no contribueix a buscar solucions efectives i reals a un problema greu i creixent, com és el de la disminució de la diversitat biològica per l'efecte de les activitats humanes

En aquests dies de confinament han abundat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials multitud de notícies, vídeos i imatges sobre animals salvatges freqüentant espais humans. Informacions sovint falses, de les quals en desconeixem la intencionalitat, si és que n’hi ha cap, però que reforcen una idea catastrofista, segons la qual el nostre entorn estaria sent envaït per poblacions animals, al mateix temps que ofereixen una visió idíl·lica d’una certa recuperació de la fauna salvatge i la seva població a causa de l’aturada de l’activitat de l’home.

Res més allunyat de la realitat. Pretendre donar la imatge que la fauna salvatge s’està recuperant a causa del confinament per la pandèmia de la Covid-19 és fals. I també perillós, ja que no contribueix a buscar solucions efectives i reals a un problema greu i creixent, com és el de la disminució de la diversitat biològica per l’efecte de les activitats humanes.

Per entendre el que està passant i per què són més visibles els animals salvatges durant aquests dies de confinament, n’hi ha prou de fer un seguiment quotidià d’animals carnívors com les guineus, genetes o fagines a zones fortament humanitzades, i aquí ens referim a l’estudi que està duent a terme el biòleg Jordi Ticó utilitzant trampes fotogràfiques al Vallès Oriental, a prop del Montseny. Un espai ocupat per multitud d’urbanitzacions i polígons industrials que condicionen fortament la vida salvatge. Aquí la fauna s’ha adaptat a la pressió humana, ha adaptat els seus costums crepusculars i desenvolupa una activitat totalment nocturna a la recerca de la màxima tranquil·litat.

Les observacions fetes al llarg d’aquests dies indiquen que el confinament de la població ha fet que aquests animals comencin ara la seva activitat unes tres hores abans i s’atreveixin a endinsar-se en alguns espais ara lliures de l’acció de l’home, on abans no s’acostaven a plena llum del dia. Res més.

Els individus continuen sent els mateixos i no s’ha produït cap explosió demogràfica ni cap recolonització de nous territoris. Passa exactament el mateix amb totes les poblacions animals a qualsevol lloc del món. Senzillament han adaptat el seu comportament a la nova realitat i quan finalitzi el confinament i tornin l’activitat i la presència dels humans, seguiran amb els seus hàbits d’abans i la seva supervivència es trobarà igual de compromesa.

Més aviat o més tard, la Covid-19 remetrà i passarà a ser una més de les malalties amb què hem de conviure. Si no modifiquem el nostre comportament, la fauna salvatge i la biodiversitat del nostre planeta continuaran tenint els mateixos problemes, i s’accelerarà la pèrdua de poblacions i de formes de vida que estem contemplant des de fa temps, sense buscar cap remei seriós. O aprofitem per fer un ‘reset’ com a espècie i com a societat, o seguirem en una situació altament perillosa, no només per a la vida animal, sinó per als mateixos humans.

És necessari prendre mesures urgents de forma immediata. La primera de totes acabar amb els mercats d’animals salvatges i amb el seu comerç i no només per garantir la biodiversitat, ja que es tracta d’un comerç que sovint es concentra en l’explotació d’espècies greument amenaçades. També perquè una de les lliçons més importants que hem après d’aquesta pandèmia és que aquesta activitat comercial ha sigut la responsable del contagi de la Covid-19 a l’espècie humana, amb la posterior propagació per tots els racons del planeta.

Potser val la pena recordar les paraules de Joshua Ledenberg, guanyador del premi Nobel de medicina l’any 1958, que afirmava que no sabia quin organisme va originar la vida a la Terra, però sí que sabia quin li posaria fi: un virus. I avui encara afegiríem que «escampat per la desídia humana». Ens trobem davant un exemple de la nostra fragilitat com a espècie i, també, amb els efectes que la ruptura del tènue equilibri dels ecosistemes dels quals formem part pot tenir per a la nostra pròpia supervivència.

El que està passant aquests dies hauria d’obrir pas a una profunda reflexió sobre la forma amb què tractem al planeta i les seves conseqüències, avui lamentablement tangibles. Malgrat els milers de morts que tristament ha provocat, la Covid-19 presenta una letalitat relativament baixa. Imaginem-nos que hauria pogut passar si es tractés d’un virus amb la càrrega mortal de la verola o del VIH.