Sant Jordi confinat
Mal moment per a la diversitat
Tot i que aquesta crisi ha fet que ens adonem de la fragilitat del comerç de proximitat, també la gent pot haver cregut que totes les llibreries són iguals
libreriaok
Escric això a la llibreria, entre dues taules plenes de piles de llibres: a la meva esquerra, els que ens han comprat directament a nosaltres via mail aquests dies de confinament; a la dreta, els de les comandes que hem rebut per altes vies de gent que havia indicat que ja passaria a buscar els llibres per la Calders. Tret de tres o quatre títols ('Canto jo i la muntanya balla', 'Cavalcarem tota la nit', 'Boulder', 'Atrapa la llebre') que hi són a totes dues, i en abundància, la taula de l’esquerra no s’assembla gens a la de la dreta. Ni viceversa, és clar.
La taula de la dreta no s’assembla gens a la nostra llibreria, de fet. La miro, i és com si haguéssim canviat de cuiner, de decorador, de perruquer, de director d’escena... És, en fi, com si haguéssim canviat de llibreters.
Que Sant Jordi era una piconadora és una cosa que ja sabíem; ara també sabem que fins i tot en temps de crisi la Diada manté aquest tret seu. Dies abans de qualsevol 23 d’abril, preveient que aquella setmana no podrem atendre cada client amb l’atenció amb què ho fem habitualment, demanem a les distribuïdores i posem a la vista dels lectors llibres que, bé per desconeixement, bé perquè no ens sembla que facin ni per nosaltres ni pels nostres clients habituals, mai no els tindríem destacats a les taules. Solen ser llibres que ja venen recomanats a l’engròs (és a dir, a tothom sense saber els gustos de qui rep la recomanació) pels mitjans de comunicació. Són la venda fàcil perquè són els llibres que compraria algú que, no sent assidu de les llibreries, un dia en vol comprar un i llavors, és clar, tira del nom que li sona més. El fenomen vindria a ser semblant al que passa per Nadal amb el cava Freixenet.
El volum de vendes de Sant Jordi és gros, l’afluència de gent a la llibreria es multiplica, els llibreters no donem a l’abast i una manera d’agilitzar les coses és facilitar que qui entri trobi allò que vol a primer cop d’ull; per això hi entrem una mica en aquest joc deixant per uns dies de banda una cosa que a totes les llibreries ens costa molt de construir i assentar: el nostre tarannà, els nostres trets particulars.
Que hi ha tantes llibreries com llibreters (com llibreters, dic; no com empleats temporals), és un fet. Que deixem una mica de banda les particularitats de cada botiga en situacions excepcionals, n'és un altre. Aquesta darrera situació excepcional ha estat molt extrema i si bé ha jugat a favor perquè la gent s’adoni de la fragilitat del comerç de proximitat, també ha fet que gent que mai no comprava a les llibreries, ara que ho han fet i molt conscientment, potser s’ha endut la idea que a totes les llibreries s’hi poden trobar els mateixos llibres, que totes som iguals.
És una qüestió de diversitat, i tinc la sensació que, amb aquesta crisi, per aquesta banda també hem sortit perdent tots.
