31 maig 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Salut mental: ens hem de preparar per al que ens vindrà

Salut mental: ens hem de preparar per al que ens vindrà

Xavier Trabado

A principis de març, investigadors xinesos van publicar un article en la revista ‘The Lancet Psychiatry’. L’article porta per títol ‘Necessitem disposar urgentment d’una atenció en salut mental per la crisi del coronavirus’.

Aquesta vegada faríem bé de fer-los cas i preparar-nos per al repte que ens vindrà en l’atenció a la salut mental de la societat.

Tota l’experiència de catàstrofes i grans crisis han posat de manifest que aquestes venen acompanyades d’un creixement de problemàtiques de salut mental, com ara la depressió, l’estrès posttraumàtic, l’ansietat i el suïcidi.

Una part molt important de la societat podrà desenvolupar problemàtiques de salut mental durant els pròxims mesos i anys. Entre els col·lectius més afectats tindrem els professionals que han estat en primera línia (tant de l’àmbit sanitari com de la cura a les persones), les persones que han passat per la Covid-19, els familiars que no han pogut tancar el dol dels seus familiars morts, totes les persones que es veuran en grans dificultats econòmiques durant els pròxims mesos (aturats, treballadors precaris, autònoms o empresaris) i les persones amb problemàtiques de salut mental prèvies.

Els investigadors xinesos ens diuen que per atendre aquest creixement de problemàtiques de salut mental ens hem de preparar en diversos àmbits. El primer és la creació d’equips multidisciplinaris (personal d’infermeria, psicòlegs, psiquiatres i altres treballadors de l’àmbit de la salut mental) per atendre els professionals que han estat en primera línia. El segon és garantir l’assistència no presencial en salut mental a la gent que ho necessiti; els professionals de la salut mental han de poder arribar a tota la població que ho requereixi pels mitjans que siguin més oportuns (telèfon, videoconferències i altres mitjans digitals i presencialment quan sigui necessari). En tercer lloc, els col·lectius més impactats han de tenir un seguiment proactiu per part dels professionals de la salut mental per fer un seguiment preventiu i facilitar una intervenció primerenca que faciliti una recuperació ràpida de les persones afectades.

D’altra banda, no podem oblidar el col·lectiu de persones amb problemàtiques de salut mental que, ja abans de la Covid-19, eren més de 250.000 persones a Catalunya. La manca de recursos que han patit aquestes persones no es pot veure ara agreujada de cap manera per l’increment de persones que s’hauran d’atendre. Si s’han fet créixer les ucis també hem de poder fer créixer els serveis en salut mental perquè tots tinguin l’atenció adequada i pugui refer el seu projecte de vida.

El recolzament de la societat també serà fonamental. Familiars, amics, entitats social i voluntaris s’han de centrar a acompanyar les persones que estiguin passant per moments difícils. El treball des de l’àmbit de la proximitat serà fonamental. És important que ens prepararem perquè aquesta xarxa de recolzament de la societat civil estigui perfectament coordinada amb la xarxa de professionals de la salut mental.

Des del moviment associatiu de salut mental en primera persona i de familiars podem i volem contribuir a evitar que aquesta onada que ens vindrà ens passi per sobre. Tenim una llarga experiència en acompanyament i recolzament a les persones i famílies amb problemes de salut mental que posem a disposició del conjunt de la societat.

Necessitem, però, un lideratge ferm per part del Govern per coordinar tots els esforços en aquest àmbit i abocar les capacitats i els recursos (humans, logístics i econòmics) que siguin necessaris.

Des de la Xina ens han avisat i som a temps. ¡No arribem tard aquesta vegada!

*Federació Salut Mental Catalunya.

Temes: Coronavirus