Aviació i turisme, sectors clau

De manera molt lenta anem experimentant en algunes zones d’Espanya i d’Europa el que serà aquesta nova normalitat. Més distància social, comerços i serveis amb cita prèvia. Posteriorment, menor aforament. La vella normalitat, un horitzó llunyà. Passem de la hibernació a l’experimentació. I encara queden molts serrells per tancar. L’impacte de la Covid-19 en el turisme és simplement brutal. Espanya se’n ressentirà molt. Molts establiments turístics no començaran la temporada i els que ho facin ho faran a mig gas. Un sector clau per a l’economia del país només podrà confiar en el turisme interior, sempre que es compleixi el calendari de la desescalada i la capacitat adquisitiva no es ressenti encara més. Però la recuperació del turisme internacional serà impossible mentre no es torni a reactivar el transport aeri, en el qual s’acumulen els problemes i costa veure la manera de solucionar-los. 

El trànsit aeri ha caigut un 95% a Espanya des de la declaració de l’estat d’alarma. Més de 900.000 llocs de treball estan amenaçats i algunes companyies a punt del concurs de creditors. El vaixell insígnia de la globalització, el transport aeri assequible, va accelerar, lògicament, l’expansió de la pandèmia. No hi ha un protocol clar per evitar-ho ni per preservar la salut dels passatgers. Les companyies eludeixen les mesures dràstiques en els pocs vols que realitzen per mantenir una mínima rendibilitat. Incidents com el del vol entre Madrid i les Canàries posen al descobert que en aquest àmbit encara no s’ha trobat l’equilibri entre la salut de passatgers, la contenció de la malaltia i els condicionants econòmics. L’impacte de la pandèmia en l’aviació resta 55.000 milions en el PIB, gairebé el 5%. És evident que no hi haurà recuperació de l’economia mentre no torni l’aviació. Però mentre no hi hagi garanties sanitàries serà difícil aixecar els tancaments de fronteres, especialment quan el grau de control de la pandèmia país per país és asimètric. La Unió Europea mira d’apaivagar aquest incendi, però no ho té gens fàcil. 

Sigui com sigui, l’aviació posterior a la Covid-19 tampoc serà la mateixa i s’ha de començar a repensar-la, com ja ha anunciat la Comissió Europea. Una part de l’auge del comerç internacional i del turisme global ha sigut possible gràcies a la caiguda dels preus dels bitllets d’avió. Les denominades companyies ‘low cost’ han pressionat els preus a la baixa, de manera que certes operacions comercials i industrials han basat el seu èxit en aquests costos reduïts. De la mateixa manera, determinats volums de turisme han sigut possibles perquè aquests bitllets a baix cost han ampliat els mercats potencials de països com Espanya o ciutats com Barcelona. ¿Tornarà l’aviació a ser el que ha sigut? Evidentment, mentre el nombre de viatgers s’hagi de reduir per mantenir la seguretat dels passatgers, serà molt difícil tornar al món ‘low cost’. Aquesta realitat deixarà ferides de mort moltes infraestructures turístiques que serà molt lent tornar a refer.

Urgeix, doncs, un pla específic de recolzament al sector aeri com a base d’aquest pla més ampli del qual ja parla el Govern de recolzament al turisme. Un pla que ha d’incorporar criteris sanitaris però també d’altres de fins fa poc oblidats com la sostenibilitat laboral i mediambiental. Les companyies ‘low cost’ s’han de repensar, però també els equipaments turístics que es basen en una explotació intensiva dels recursos naturals sense aportar valor afegit. L’experiment d’aquest any, dolorós per a centenars de milers de treballadors, posarà també en evidència que en moments crítics la clau és la fidelitat dels clients, no només el preu. Vivim en un món d’experiències que quan no són positives, només se salven pels preus rebentats. Ara recolliran els que han sembrat vincles estables amb els seus clients i les ajuts públiques han de premiar també aquest model.