TRIBUNA
L'Europa de la solidaritat descentralitzada
No podem deixar enrere cap dret si volem evitar tics autoritaris en la construcció del món post-Covid
zentauroepp53052171 brussels belgium 07 04 2020 a pedestrian with a mask pa200408163105 /
Que el futur no està escrit ho referma la pandèmia de la Covid-19, que ens ha capgirat la manera de viure i ens fa reflexionar sobre un dels moments més excepcionals i complexos que hem viscut mai. La del coronovirus era una crisi anunciada per organismes com l’OMS i el Banc Mundial. I, malauradament, de pandèmies, altres llocs del món fa temps que en pateixen i nosaltres en patirem més. Però aquesta és una prova de foc pel projecte europeu quan aquesta setmana commemorem el Dia d’Europa, que recorda la Declaració de Schuman.
Si fa set dècades aquella va ser la primera pedra per fer d’Europa un referent en defensa de la pau, els drets i les llibertats, l’Europa actual, que abans de la pandèmia ja arrossegava el Brexit, l’extrema dreta i l’euroescepticisme; s’ha de repensar de cap i de nou. Davant de la vulnerabilitat global, necessitem respostes de solidaritat més local. Quan apaguem la llanterna de l’emergència, haurem d’arribar a un acord de mínims per a la reconstrucció de la Unió des de la cohesió social, amb polítiques sanitàries i educatives integradores, i des d’una economia més circular, que contempli noves dimensions i esdevingui esfèrica. Tot això, sense oblidar que la presa de decisions des de l’administració més propera a la ciutadania (principi de subsidiarietat) és la clau de volta de la descentralització, com alguns líders europeus han fet palès aquests dies.
La crisi emfasitzarà les desigualtats i caldrà destinar recursos a esmorteir-ne els efectes per a les persones i per a les empreses, per a les regions i per a les nacions. Hem d’impulsar una recuperació diferent a la que vam aplicar el 2008, definir un nou model de creixement centrat en polítiques expansives –no en les retallades- i promoure accions per a basar el desenvolupament en les singularitats.
Des fa setmanes, el Govern de Catalunya lidera aliances europees per traçar estratègies comunes adaptades a cada territori. Compartim bones pràctiques amb la Nova Aquitània francesa i les Açores, a Portugal, mentre que la xarxa de l’Euroregió ha refet el pla d’acció arran de l’emergència i, en el marc dels 4 Motors per a Europa (la Llombardia, Baden-Württemberg, Auvergne-Rhône-Alpes i Catalunya), hem fet un posicionament conjunt sobre la importància d’intercanviar coneixement i polítiques per gestionar la crisi. Aquesta recepta és molt millor que la recentralització de visió única i unidireccional imposada pel Govern espanyol, del qual ja n’hem vist, més d’un i dos cops, la necessitat de rectificar.
La vocació europeista de Catalunya ens guia a avançar amb més democràcia i llibertat. No podem deixar-nos cap dret (ni el de manifestació, ni el d’informació, entre altres) enrere si volem evitar els tics autoritaris en la construcció del món pots-Covid. Les polítiques hauran de ser menys jerarquitzades. Més transversals i sostenibles, en línia amb el Pacte Verd Europeu. Ningú se’n sortirà sol. I hem de rumiar bé com volem viure en una societat més sensibilitzada i cooperativa.
Hem de canviar la mirada. Les crisis mostren l’ànima, i Europa ha de decidir quina és la seva per al segle XXI.
