21 d’oct 2020

Anar al contingut

Potenciar la integració social

És urgent reobrir les escoles

És urgent reobrir les escoles

Antón Costas

És un error tremend no invertir per adaptar la situació de les escoles. L'educació 'online' agreuja les desigualtats

Tinc dos nets en edat preescolar. Enmig d’aquest temps de còlera, em pregunto quins impactes tindrà en l’educació i oportunitats futures de tots dos el fet que un visqui a Suècia i l’altre a Barcelona.

Les guarderies i centres de primària suecs han romàs oberts. Les autoritats han posat els mitjans perquè els mestres poguessin organitzar l’activitat docent de forma segura. Alhora, han compartit amb els pares la responsabilitat de decidir si porten o no els seus fills a l’escola. La meva filla i el seu marit van dubtar sobre quina opció prendre. Finalment van decidir portar el petit a la guarderia.

La meva filla de Barcelona i el seu marit no han hagut d’assumir aquesta responsabilitat. Aquí hem tancat amb pany i clau les guarderies, les escoles, els instituts i les universitats. Fins i tot hem tancat els centres d’investigació, que haurien d’haver sigut considerats «activitats essencials», especialment els relacionats amb la investigació biomèdica.

Entenguin-me bé, no qüestiono la decisió de tancar els centres. Una vegada que la pandèmia s’havia descontrolat era la millor decisió. Països com França, Alemanya, Bèlgica o Dinamarca van fer el mateix. Però una vegada han aconseguit «aplanar la corba» de contagis (un terme ja tan familiar com allò de la «prima del deute» en la crisi del 2008), han decidit que una de les primeres activitats a reobrir la pròxima setmana siguin les escoles.

Un ‘aparcament’

Espanya serà a partir del 25 de maig quan els nens de l’etapa infantil podran tornar a les aules. Però amb una restricció que no sé si he entès bé: només els nens els pares dels quals acreditin que han d’anar a treballar. No ho comprenc. Donem a entendre que l’escola infantil és un ‘aparcament’ per a la jornada laboral dels pares, i no un instrument fonamental de l’educació dels nens

La competència de si obrir o no i com és de les comunitats. Hi ha dos models oposats. El País Basc està negociant amb els centres una obertura àmplia, en la mesura que les condicions sanitàries ho permetin. Andalusia ha decidit que fins al setembre no es reprendran les classes. Altres comunitats semblen que seguiran més el model andalús que el basc.

El missatge que donem al no reobrir les escoles és que no són un «servei essencial» en el qual val la pena invertir per adaptar la situació de les escoles i la seguretat dels mestres perquè puguin reobrir. L’opció de l’educació ‘online’ està lluny de ser real. El resultat serà agreujar encara més les desigualtats: la fractura digital (entre llars riques i pobres); la bretxa educativa (entre pares que poden ajudar els seus fills i els que no); la bretxa social (entre pares que poden teletreballar i qui no, o entre els qui poden pagar-se un cangur i qui no); la bretxa de gènere (entre homes que poden mantenir la seva vida laboral i professional i les dones que, en gran manera, es veuran abocades a romandre a la llar per atendre els nens); i, la bretxa regional (entre comunitats que fan l’esforç necessari per reobrir i les que no).

L’escola és l’instrument més gran d’integració social que tenim. Especialment quan la població immigrant és elevada. I, a més, és un medi importantíssim per a la bona alimentació dels nens pobres. El benefici de mantenir-la tancada és inferior al mal de no reobrir-la.

En un article publicat aquesta setmana pel prestigiós setmanari britànic ‘The Economist’ es fa un relat de les conseqüències del tancament d’escoles, tot i que sigui de forma breu. A curt termini, haver de cuidar els nens limita la productivitat i els ingressos dels pares. Perjudica també les trajectòries professionals de les dones i els seus marges de llibertat i autonomia personal. Però, a la llarga, aquest perjudici no és res comparat amb els efectes que tindrà sobre els mateixos nens el temps d’escolaritat i aprenentatge perdut. A més, aquests costos recauran en gran manera en els nens que més necessiten educació i en els més petits.

Tinc la impressió que l’argument de la protecció per no reobrir les escoles oculta el fet que dotar-les de recursos no és una prioritat política. Ja sigui per desconeixement o per desídia, aquest és un error tremend. Les més perjudicades són les llars amb menys recursos i els nens que hi viuen. Per això penso que ara l’urgent és reobrir les escoles.