El poder guaridor de la (bona) literatura en temps de confinament

En la nostra pràctica com a professionals de la salut mental, comprovem com alguns pacients acudeixen als llibres  com a mètode complementari de curació. Assetjats per l’angoixa, la depressió o el desemparament, s’acosten a les prestatgeries d’autoajuda a la recerca de pautes, consells o revelacions per bregar-hi. La nostra pregunta és: ¿la bona literatura pot oferir –més enllà del gènere de l’autoajuda– un complement útil als tractaments en salut mental? Definitivament, creiem que sí, i considerem que aquesta transició a la ‘nova normalitat’ podria ser un bon moment per experimentar-ho.

L’autoajuda és una etiqueta que inclou obres molt diverses, des dels relats senzills que inclouen un component pràctic als llibres-guies basats a «solucionar la teva vida en cinc passos». També inclou una variant d’obres de divulgació científica tenyides d’optimisme i gran confiança en l’autosuperació. Aquests llibres solen ser fàcils de llegir, aspiren a arribar a un públic ampli i, malgrat mantenir-se com a ‘best-seller’ a les llistes de vendes, no tenen bona fama en l’àmbit professional i científic. Se’ls critica la infusió d’un infantilisme que pot arribar a ser desesperant, l’èmfasi exagerat en la capacitat per canviar la pròpia vida, l’ús de receptes buides de contingut («sigues tu mateix», «visualitza l’èxit»), i la creació d’unes expectatives sobre ser feliç i aconseguir l’èxit que pot derivar en més angoixa per al lector. Malgrat tot, si la gent continua comprant aquestes obres, serà que alguna ajuda ofereixen.

Històries universals

Però hi ha una altra literatura a què les persones enfrontades amb el dolor psíquic poden recórrer. «La realitat està malalta i necessitem l’elixir de la literatura», diu Martín Garzo. Llegir Shakespeare, Dostoievski, Henry James, Thomas Mann o García Márquez no és un exercici d’erudició sinó, potencialment, de curació. L’ésser humà necessita històries que el posin en contacte amb la seva part fosca i postergada, alhora universal i única. Històries que ofereixin una connexió amb altres persones i cultures, oferint consol i legitimant la pròpia experiència. Aquestes històries universals milloren la comprensió de la naturalesa humana, augmenten l’empatia pel sofriment dels altres, fan que el pacient surti de si mateix, paradoxalment, per conèixer-se millor. Aquesta literatura va més enllà de les històries de ficció, la poesia expressa vivències psicològiques subtils que els lectors també poden veure reflectides en les seves pròpies vides. Sense la bona literatura, «el nostre coneixement de l’angoixa i el conflicte seria buit, la nostra autorevelació seria unidimensional» (Kottler), i probablement la nostra capacitat de resiliència i d’adaptació davant d’aquesta nova realitat es veuria minvada.

Ja en la infància, escoltar o llegir contes aborda una necessitat humana bàsica de descobrir la veritat, comprendre, trobar una explicació per a les experiències doloroses i fins i tot desafiar la injustícia o la falta de significat. Chesterton diu que els contes són la veritable literatura realista. En la vida adulta, el procés de llegir ens resulta útil per reduir el nivell de sofriment i d’angoixa existencial; ens ajuda a donar sentit a una experiència caòtica i de vegades indesxifrable. L’experiència del sofriment psíquic ho és, i –com diu Anatole Broyard– «els relats són anticossos contra la malaltia i el dolor». Els (bons) relats són la forma més eficaç de mantenir viva la nostra condició humana i de saber que no estem sols en el nostre sofriment.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

La psiquiatria i la psicologia actuals tenen dues ànimes: la ‘científica’, basada en l’estudi del funcionament del cervell, dels processos mentals i els seus trastorns, de les intervencions eficaces provades, i la ‘narrativa’, basada en la representació coherent de la realitat coconstruïda amb el pacient, la psicoteràpia. Dues ànimes compatibles i, de fet, indissociables. Fa uns anys, el Regne Unit va ser un referent en l’àmbit internacional en la incorporació de la literatura com a eina terapèutica, amb la iniciativa Reading Well Books on Prescription. A Espanya, comptem amb el projecte Lecturas saludables, promogut per la Xunta de Galícia, i, recentment, l’Institut Cervantes mitjançant Audiolibros Contigo, ofereix una sèrie de títols per disminuir els sentiments de solitud dels pacients ingressats en hospitals.

En el món postcoronavirus, imaginem una biblioteca immensa de literatura universal, inclosa en el nostre sistema sanitari, amb recomanacions específiques segons la patologia, característica o moment vital del pacient, que consoli, acompanyi, confronti, interrogui, estremeixi o meravelli, i creiem que seria de gran ajuda.