31 maig 2020

Anar al contingut

Tribuna

40 anys de lluita pel medi ambient

JOSEP GARCIA

40 anys de lluita pel medi ambient

Núria Marín

Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la Covid-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.

La Diputació de Barcelona va prendre, fa just 40 anys, una decisió pionera, innovadora i valenta, al crear el primer servei de medi ambient en una administració pública d’Espanya. Va ser una decisió política que va marcar el camí que van seguir a continuació la resta d’institucions. Aquest embrió del que avui és l’estratègica Àrea d’Acció Climàtica ha pres cos i consciència en aquest temps i ha acumulat un ampli know how que situa el món local al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic i en la reconstrucció d’una economia postcoronavirus més verda i circular.

Fa quatre dècades, els primers ajuntaments democràtics ens enfrontàvem a multitud de reptes. Entre aquests, un conjunt d’urgències ambientals, com el tancament dels abocadors incontrolats i la recuperació dels rius i el litoral. A més, s’havia d’afrontar la gestió dels residus i el control de la contaminació atmosfèrica. Va ser en aquest context que el Govern provincial d’esquerres va crear el servei de medi ambient tan sols cinc dies després de la seva presa de possessió.

Protecció dels parcs naturals

Sota el lideratge de la diputació, els ajuntaments seguim la seva línia i comencem a desenvolupar polítiques mediambientals. Entre altres coses, es van impulsar mesures de protecció dels parcs naturals abans fins i tot que la Generalitat aprovés una llei sobre això. Des d’aleshores, el món local s’ha convertit en paladí de la preservació del medi ambient. El canvi climàtic és una crisi global, però és a les ciutats on es dirimeix la batalla.

El compromís del món local contra el canvi climàtic és inequívoc des de fa 40 anys, com ho ha sigut en aquesta pandèmia.

Els ajuntaments i la diputació també ens hem posat a primera línia de la crisi de la Covid-19, gens aliena tampoc a l’emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió. En el desenllaç d’aquesta crisi hi ha en joc moltes coses que determinaran el futur de la nostra societat. Per exemple, com es reestructurarà el mercat laboral i l’arribada dels sistemes de producció automatitzats.

Després d’aquestes setmanes de confinament i teletreball, sembla clar que el món serà més digital, de manera que l’accés a la tecnologia determinarà noves bretxes de desigualtat. El sistema de salut pública s’ha d’enfortir perquè una nova pandèmia no ens agafi desprevinguts de nou. La sanitat no pot ser una altra vegada pastura de retallades. Ara no es tracta només de salvar l’economia, sinó també les persones.

Si algun llegat pot deixar la crisi del coronavirus, ha de ser el de la solidaritat, la confiança i la cooperació entre nacions. Hem viscut en una globalització econòmica. Ara és el moment de la globalització de la solidaritat. En aquest futur, la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic se situen en l’epicentre. La producció de béns, el subministrament i les condicions de treball, l’economia en suma, haurà de ser més verda, reduint les emissions de diòxid de carboni i la generació de residus.

Models més sostenibles

Les ciutats, el món urbà on ens concentrem més de la meitat de la població mundial, tendiran cap a models més sostenibles en què les aglomeracions metropolitanes no poden renunciar al lideratge econòmic consolidat en les últimes dècades, però amb un urbanisme adaptat a les noves condicions, unes xarxes de transport públic menys tensades, més vehicles elèctrics i més espai per als vianants i per a les bicicletes.

En aquestes quatre dècades, la Diputació de Barcelona ha sigut també pionera a adherir-se al pacte europeu d’alcaldes i alcaldesses pel clima, que fa una dècada que treballa en l’avantguarda per a un ús sostenible de l’energia i en la promoció de les renovables, com les plaques solars i les calderes de biomassa. Més de 250 plans locals i 10.000 accions als municipis han aconseguit reduir en quatre milions de tones l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. I tot, gràcies a la feina de desenes d’alcaldes, regidors i empleats públics que han dedicat el seu temps i esforç per viure en un planeta millor.  

El compromís del món local contra el canvi climàtic és inequívoc des de fa 40 anys, com ho ha sigut en aquesta pandèmia. Dues crisis globals que amenacen el futur del planeta. Ha arribat l’hora d’aplicar sense titubejos els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Altrament, les pròximes generacions no ens ho perdonaran. La diputació i els ajuntaments estarem a l’altura.