Sense pla B

El president sap que, més que a crucials diferències de fons, aquestes posicions responen a l’enuig dels partits polítics, que se senten menystinguts perquè s’assabenten de les seves decisions quan el veuen a la televisió. Però Sánchez no sembla, de moment, disposat a negociar amb anticipació les mesures que adopta. 

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

No obstant, per reconquistar la confiança de nacionalistes i independentistes ha ofert a les autonomies la «cogovernança» de la desescalada i 16.000 milions no reemborsables per reforçar la sanitat pública i els ajuts socials. Mesures, d’altra banda, necessàries i lògiques en un estat descentralitzat com l’espanyol. A Pablo Casado, no obstant, només li transmet apel·lacions a la responsabilitat, una cosa que hauria de ser inherent en un partit de govern com el PP, que a més té aquesta responsabilitat, governar, en importants comunitats autònomes.

Es pot entendre que al president li costi parlar amb els partits de l’oposició que, a excepció de Ciutadans, estan jugant a erosionar l’acció del Govern, convençuts que les crisis sanitària, econòmica i social se’l carregaran. No tenint majoria en el Congrés, ni pla B, Sánchez necessita vèncer aquesta molèstia i dialogar. Però fins i tot si la tingués, buscar la complicitat de tots els partits, per aparèixer com una pinya davant dels ciutadans, seria una mostra de lideratge.