04 d’ag 2020

Anar al contingut

LA CLAU

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante una por videoconferencia con los presidentes de las comunidades autónomas, el 12 de abril.

EFE / BORJA PUIG DE LA BELLACASA

Sense pla B

Rosa Paz

Sánchez necessita dialogar, i no només per necessitat: buscar la complicitat de tots els partits seria una mostra de lideratge

Segurament Pedro Sánchez té raó quan diu que no hi ha alternativa a l’estat d’alarma si es vol que el desconfinament vagi bé. El dolent és que ho afirmi quan els seus socis d’investidura –el PNB, ERC, Bildu i BGN– s’han mostrat disposats a votar en contra de la pròrroga en el Congrés i quan el PP també apunta que rebutjarà l’extensió d’aquesta mesura excepcional. És a dir, quan es troba entre l’espasa i la paret i, segons les seves pròpies paraules, sense pla B. 

El president sap que, més que a crucials diferències de fons, aquestes posicions responen a l’enuig dels partits polítics, que se senten menystinguts perquè s’assabenten de les seves decisions quan el veuen a la televisió. Però Sánchez no sembla, de moment, disposat a negociar amb anticipació les mesures que adopta. 

No obstant, per reconquistar la confiança de nacionalistes i independentistes ha ofert a les autonomies la «cogovernança» de la desescalada i 16.000 milions no reemborsables per reforçar la sanitat pública i els ajuts socials. Mesures, d’altra banda, necessàries i lògiques en un estat descentralitzat com l’espanyol. A Pablo Casado, no obstant, només li transmet apel·lacions a la responsabilitat, una cosa que hauria de ser inherent en un partit de govern com el PP, que a més té aquesta responsabilitat, governar, en importants comunitats autònomes.

Es pot entendre que al president li costi parlar amb els partits de l’oposició que, a excepció de Ciutadans, estan jugant a erosionar l’acció del Govern, convençuts que les crisis sanitària, econòmica i social se’l carregaran. No tenint majoria en el Congrés, ni pla B, Sánchez necessita vèncer aquesta molèstia i dialogar. Però fins i tot si la tingués, buscar la complicitat de tots els partits, per aparèixer com una pinya davant dels ciutadans, seria una mostra de lideratge.