¿S'hauria de permetre l'activitat física durant la pandèmia causada pel coronavirus?

Com a resposta a l’epidèmia de Covid-19, els governs de tot el món han adoptat mesures de distanciament físic i social i de confinament a la llar per reduir la propagació de la malaltia. Com a conseqüència d’això, l’activitat física de tot tipus s’ha reduït de manera dràstica per a centenars de milions de persones.

Segons dades de Fitbit a partir del monitoratge de l’activitat física mitjançant dispositius mòbils, els nivells es van reduir en un 38% a Espanya al cap d’una setmana de confinament. El 18 d’abril del 2020, els espanyols van caminar un 90% menys en comparació amb el 13 de gener del 2020. Encara no s’han estimat els impactes sobre la salut provocats per aquesta dràstica reducció en l’activitat física, però s’espera que siguin extensos i greus, ja que en atletes aficionats s’ha pogut observar que els efectes de la pèrdua de condició física tenen lloc fins i tot al cap de poques setmanes. 

Per posar aquesta reducció de l’activitat física i la subsegüent amenaça per a la salut en una perspectiva més àmplia: fins i tot abans de la pandèmia de Covid-19 només el 24% dels adolescents, el 66% dels adults i el 68% de les persones grans a Espanya complien les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) relatives a l’activitat física.

A internet s’han publicat vídeos i retransmissions en directe de classes d’activitat física; no obstant, es desconeix quants ciutadans s’estan beneficiant realment d’aquesta oferta. A més, el temps a l’aire lliure, l’exposició a la vitamina D (activada per la llum solar) i l’activitat física per si mateix desencadenen una sèrie de beneficis per a la salut que no es poden obtenir al mateix nivell en interiors, des de la funció del sistema immunitari i l’ansietat, el metabolisme, la salut cardiovascular, la salut òssia i la salut general i el benestar mental.

Aquests beneficis es poden aconseguir si es fan com a mínim 150 minuts d’activitat física d’intensitat moderada al llarg de la setmana; se n’obtenen beneficis addicionals a l’augmentar el volum d’activitat física setmanal d’intensitat moderada fins a 300 minuts (és a dir, aproximadament 30 minuts diaris la majoria de dies de la setmana), segons les recomanacions de l’OMS.

És fonamental proporcionar accés a l’activitat física en espais exteriors tan aviat com sigui possible. Així, les estratègies de desconfinament han d’incloure urgentment oportunitats per fer activitat física de forma segura, implantant mesures que permetin el manteniment de la distància física; una distància d’1,5 metres entre persones en tot moment. Caminar i anar amb bicicleta són maneres de transport actives que augmenten els nivells d’activitat física, mentre redueixen el risc d’infecció en comparació amb el transport compartit, públic o privat.

Precaucions

A l’hora de tornar a practicar activitat física a l’exterior, s’haurien de tenir en compte una sèrie de consideracions. Primer, haurien de proporcionar-se voreres més amples i carrils bici extres, en especial els que donin accés a espais verds i blaus (costes, rius, llacs, etc.), així com implantar amb urgència rutes que facilitin el transport actiu (caminant o amb bicicleta) cap als serveis essencials i la feina. En segon lloc, és important donar accés a espais exteriors grans: s’han de retirar els cotxes i altres obstacles en places, àrees obertes als parcs i passejos al voltant de la costa i dels llacs, perquè puguin ser utilitzats com a àrees per a l’activitat física amb distanciament.

A més, la tecnologia pot ajudar a gestionar i programar l’ús de l’espai: es poden desenvolupar aplicacions mòbils per alertar la ciutadania sobre el grau d’ocupació dels espais públics que tinguin a prop on puguin fer exercici, i suggerir-los alternatives per evitar la sobreocupació. 

L’activitat física s’ha de fer en solitari o amb membres de la mateixa llar o cuidadors quan sigui necessari. Es poden fer diferents marques al terra per indicar una distància d’1,5 metres i convertir les rutes de bicicleta, les rutes per córrer i les rutes a peu en circuits de sentit únic, per generar més capacitat. S’haurien de generar horaris específics per als ciutadans vulnerables en què els espais per fer activitat física estiguin oberts en exclusiva per a ells.

Finalment, és important disposar de llocs accessibles per rentar-se i desinfectar-se les mans i augmentar els procediments de neteja: els serveis públics, les baranes d’escales i els equipaments de gimnàstica situats en espais exteriors s’han de netejar més sovint. 

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

L’activitat física és essencial per a una bona salut física, mental i social, i s’hauria d’incloure urgentment en l’estratègia de desconfinament. En resum, recomanem permetre fins a una hora al dia d’activitat física a l’exterior, fent èmfasi en el fet que l’exercici físic es realitzi en solitari i es mantingui una distància mínima d’1,5 metres amb les altres persones en tot moment.

*Sarah Koch, Jill Litt, Carolyn Daher i Mark Nieuwenhuijsen (ISGlobal), en nom de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.